vilapou

He llegit avui la queixa d'ERC (de Calella) per haver sigut informats (via correu electrònic) de la creació d'un Butlletí Municipal una vegada ja estava la decisió presa i amb tot el format i les característiques decidides. Igualment he llegit la resposta de la Regidora de Comunicació, com a responsable de l'esmentat butlletí, refusant aquestes crítiques i remetent-se a l'acompliment rigorós de les normatives vigents.
Més enllà de que les dues visions són, al meu parer, prou legítimes, encara que més o menys encertades en el procediment, aquest tema em porta a fer una reflexió que ja fa temps que tenia pendent.
No és la primera vegada, ni serà la darrera, que algun partit de l'oposició, o tots a l'hora, es queixa d'aquesta política de fets consumats i comunicació posterior que sembla norma a l'equip de govern de l'Ajuntament de Calella. Recordem, entre d'altres, el tema de la Volta, l'Escola Salicrú, algun Consell Municipal, ara el butlletí....
Des de la meva humil òptica, crec que la competència en matèria de prendre decisions no ha estat, ni pot estar, en judici en cap moment. Qui ostenta el govern és qui té aquesta potestat en totes aquelles situacions que determina la legislació. I això, com deia, no té discussió. Una altra cosa és que, sota ves a saber quines pors o quines estratègies, s'hagi agafat la norma de no fer partícips als demés grups ni dels estudis ni dels treballs previs a la confecció de legislació, projectes, normatives o accions municipals de tota mena d'envergadura.
Se'm fa molt difícil entendre, en ple segle XXI, immersos en la societat de la informació i dins l'àmbit de ciutat, que no es pugui exposar al damunt d'una taula un projecte de futur, sigui quina sigui la seva dimensió, i sigui quin sigui el possible criteri i opinió de qualsevol partit o entitat local. Si l'autoritat moral que dóna el fet de governar, o la convicció i el determini en la defensa d'una nova idea no són suficients a l'equip de govern, que ha d'esperar a tenir-ho tot lligat i tancat abans de donar-ho a conèixer a la resta de representants populars, poca confiança se'n desprendrà d'aquestes accions. O això, o és que el rerefons va molt més enllà i la jugada és sempre sibil·lina....
Avui, el ciutadà està cada vegada més ple de desconfiança envers l'autoritat pública en general i la política en particular. Està demanant a crits transparència i participació. Què hi ha més senzill per a un governant que començar tenint confiança en la resta de representants populars com a mostra d'obertura i col·laboració?
Després, la decisió final ja la prendrà aquell a qui li correspongui.... i si és unànime millor.
A qui fa por això? Qui no és capaç de fer-ho? Qui no vol veure que la suma d'opinions donarà sempre un millor producte final?
A Calella tenim reptes importants al damunt de la taula (nova Escola Salicrú, ordenació de la Fàbrica Llobet-Guri, mobilitat, creació d'equipaments, nous models de creixement urbanístic, etc), i no ens podem permetre la pèrdua del debat, del diàleg i del consens. Això farà créixer la ciutat. Si ho hem d'anar deixant tot a la suma o resta de vots, perdrem l'oportunitat de guanyar el futur.

Escolto a Ràdio Calella que aquesta setmana comença la inscripció a l'escola bressol municipal de Calella, El Carrilet. Diuen que aquest any s'hi ha incorporat un nou barem en els criteris de prioritat i s'han modificat els preus.... La mensualitat passa de 105€ a 125€ i s'hi afegeix un pagament únic de 50€ per material.

L’evolució actual de la societat de la informació i de l’ús de les noves tecnologies ha portat al ciutadà a una major exigència quant a l’accés a tota aquella informació que ell considera seva i, que en una valoració final, ell és el propietari. Les diverses administracions, i d’una manera especial l’administració local, l’Ajuntament, dipositàries de tota aquesta informació haurien de ser cada dia més properes als seus administrats en aquest sentit”.
A partir d’aquesta introducció, des d’Entesa per Calella hem preparat el Pla de Transparència, Informació i Participació que pretén que el ciutadà pugui tenir accés al màxim d’informació d’una manera clara, senzilla i entenedora.
El procés de realització d’aquest Pla passa per sis objectius concrets:

• Creació d’una web municipal més social
• Obertura de dades
• Participació en xarxes socials
• Atenció a la veu del ciutadà a les xarxes
• Creació de plataformes de participació
• Foment de la participació interna al propi Ajuntament.

Després d'haver escoltat el Fòrum Obert de Ràdio Calella dedicat a la desaparició de m2 i, per tant, de la televisió amb continguts feta a Calella, em venen uns quants sentiments al cap: estupor, sorpresa, algun toc d'indignació i... esperança continguda.
L'estupor i la sorpresa és pel relat continuat de com han anat les coses des de 2007. Que es tanqui el canal per la inviabilitat econòmica actual em sembla correcte i lògic, però que una gran part de la despesa fins avui l'estés pagant Calella, no s'acaba d'entendre. Si en un primer moment només hi participaven 4 municipis i, en principi, en pagaven dos, com es va anar tolerant?. On era la previsió, on era el seguiment?
No dubto pas de la professionalitat i el bon fer de ningú, però aquesta disposició del diner públic es mereixia una atenció més important.
Parlar d'excés d'il·lusió i fins i tot d'ingenuïtat, en un ens públic em fa arribar a un punt d'indignació. La manca de compromís polític dels municipis del voltant si, a més, va acompanyada d'incompliment de pagament, no pot ser excusa en cap cas. Innocència, acte de fe, ingenuïtat?
Però, en tot cas, es parla també de fer tot el possible per mantenir la televisió a Calella. Com? Quines possibilitats reals, tècnicament i econòmicament, hi ha?
Crec que seria l'hora de començar a conèixer algunes respostes per poder preveure el futur
Quina quantitat està disposada a invertir (o pot) Calella? Quin ha sigut el cost real fins ara? A part de la quota de 38.000€ anuals, s'han afegit 80.000€ anuals per quadrar els comptes...
És possible integrar-se a m1? Quin cost econòmic té? I, en aquest cas, es podria seguint fent producció des de Calella? Després de la liquidació de m2, una part de material podria quedar a Calella per fer, com a mínim, aquell complement d'informació audiovisual que es fa actualment i que queda visible a radiocalella.cat?
Com, i en quant, es valora el servei cultural i social que ofereix Ràdio Calella Televisió?
És possible, tècnicament, emetre en TDT com a Calella Televisió? I econòmicament?
És possible, tècnicament, emetre en analògic?
Ens queda només Televisió per Internet? El cost seria el mateix que l'actual? (!?)
En aquest punt, internet, hi ha moltes possibilitats i, al meu parer, parlar de poc públic potencial, sense parlar del que es pot oferir, no té massa sentit. Existeix la producció pròpia, la retransmissió en directe i l'arxiu. Si s'ofereix actualitat i qualitat, com fins ara s'ha fet, no és això més viable? La demanda del públic vindrà, segur, segons l'oferta. I, avui dia, parlar de l'edat dels usuaris d'Internet, sense pensar en demà i en el futur....
És compatible adherir-se a m1 i emetre Calella Televisió per Internet? És viable?
Ens queda l'esperança, el compromís (dels polítics) i el reconeixement de la professionalitat dels treballadors de  Ràdio Calella Televisió.
Ah, i l'anhel dels ciutadans!!

El periodista (no) em pregunta (res):
- I com haurien de ser, al seu entendre, els pressupostos de l'Ajuntament per al proper any 2012?
- Doncs.... si ens anem fixant en les referències econòmiques que ens van arribant, queda clar que el proper any, el 2012, no serà pas l'any de la recuperació; al contrari, els indicadors ens diuen que seguim prop d'una recessió, amb un creixement mínim i amb una taxa d'atur que no variarà excessivament de la d'aquest any....
Per tant, s'hauran de preparar uns Pressupostos de contenció que segueixin unes bases mínimes:
La primera qüestió a considerar és el manteniment del funcionament ordinari del mateix Ajuntament, és a dir, la gestió de tota l'estructura administrativa no ha de suposar un llast insuportable amb una despesa que arribés a ser inassumible. La disminució de llocs de treball, per finalització de contractes o per jubilació, ha d'anar acompanyada d'una reestructuració interna que asseguri tant el funcionament com el manteniment de la plantilla restant.
L'any 2012 no ha de ser un any on el programa d'inversions sigui massa important. No és el moment de fer cap gran obra, cap gran despesa ni cap provisió innecessària. El condicionament de la xarxa viària, la previsió, en tot cas, de la millora dels carrers de Sant Pere i Ànimes per evitar les baixades perilloses d'aigües i les obres (mínimes) previstes haurien de ser suficients apart del manteniment imprescindible de maquinàries i mobiliaris.
Menció especial mereix l'estudi del cobriment de la Riera Capaspre en la seva segona fase: no és ara el moment de despeses prescindibles. Aquest any toca l'estudi, el debat, la posada en comú i la previsió d'unes millores de futur. El 2012 és la preparació del 2013.
L'ajust d'aquests capítols ha de portar a una finalitat concreta: la previsió de l'augment de la despesa social. Si els indicadors econòmics es confirmen, podem tenir a Calella un percentatge prou elevat de persones que no puguin mantenir el nivell mínim de vida. I això ho ha de tenir previst l'Ajuntament.
Intentant parlar en un llenguatge planer, el pressupost de l'any 2012 ha d'intentar produir el "benefici" suficient per poder pal·liar, en el seu cas, les conseqüències d'una crisi que, de moment, només marcarà uns signes lleus de defalliment.
Entrem en un any incert on la imaginació, la solidaritat, la col·laboració, el diàleg i la previsió seran bàsics i imprescindibles per al funcionament de la vida social de la ciutat.
......
(Post obert)

Acabo de fullejar el número d'octubre de la revista Estela i he tornat a observar que l'Ajuntament de Calella hi té una pàgina titulada "El govern municipal informa". I el que el govern municipal informa aquest mes és que s'han nomenat 7 regidors de districte que intentaran "fer més directa i efectiva la comunicació del ciutadà amb l'administració".
La tasca d'informar la ciutadania de les obres del govern és, més que res, una obligació lògica i natural. A partir d'aquí es podria discutir la idoneïtat de fer-ho en tal o qual mitjà i en quin suport, en si ha de ser només públic o pot ser també privat, i si tot això ha de tenir un cost gaire elevat.
En tot cas, a la revista Estela, la pàgina que ocupa l'Ajuntament està "patrocinada" per una empresa privada. Grinyola una mica aquest fet? No ho tinc clar.... però així, de bon començament, a mi no m'acaba de fer el pes.   Quina mena de contracte o de contraprestació correspon a aquest patrocini? És "a fons perdut"? És transparent, opac, translúcid?
Ja a la Festa Major i a la Fira hem vist col·laboracions i altres patrocinis privats, res a discutir. També ho hem vist en el pal de la senyera instal·lat a la Plaça de l'Ajuntament que, segons informa el mateix Ajuntament, ha sigut finançat per una donació particular..... Ai, aquí sí que grinyola la cosa.
No té un lloc la senyera a la façana del mateix Ajuntament? No és aquest el seu lloc natural? Doncs per què tornem a privar als ciutadans la imatge de l'Ajuntament amb la senyera (i prou)?
I què és això que un particular paga aquest pal? Com es menja? Com es contabilitza? A canvi de què?
"Amb la que està caient", frase que els agrada tant repetir als regidors actuals, no s'hauria de dedicar a finalitats socials qualsevol ajut econòmic que reculli l'Ajuntament? No seria això el més ètic (i estètic)?
Em sembla que caldria clarificar, i molt, aquest tema dels patrocinis i les donacions "anònimes".
I, per acabar, no acabo de veure (tampoc) clar que l'Ajuntament inclogui la seva informació en una revista en la que un dels membres del Consell de redacció escriu un article demanant el vot a una formació concreta que es presenta a les eleccions del 20N. Això sí, sense posar-hi les sigles (que són dues i iguales), però amb una vehemència que ja la voldria jo veure per defensar altres actituds, que no pas les que defensa el partit en qüestió.

He llegit avui aquesta entrada de Pau Solanilla al seu blog Espai d'idees. Us la recomano.

Del govern electrònic a l'Open Government. Tecnologies que canvien el món.
"Les institucions i els governs no poden seguir treballant de forma autista. Els ciutadans hem dit prou. Ja no acceptem votar cada quatre anys i ser actors passius de les polítiques que ens afecten. Volem participar i decidir, i les noves tecnologies de la informació i comunicació ho fan possible. I és que en les societats modernes, la democràcia representativa té futur en la mesura que incorpori a la gent com a part de la seva intel.ligència i múscul polític. I això només es pot fer desenvolupant la cultura de l'Open Government, el Govern Obert.
El Govern Obert o "Open Government" és una nova forma de comunicació permanent i transparent entre l'Administració i els ciutadans. Es caracteritza per ser bidireccional, obrint canals de participació efectiva en els processos de decisió, col.laboració i control de l'Administració. Una nova cultura política basada en la col.laboració, la transparència i la participació. Una nova forma de treballar i entendre el govern dels ciutadans que van des de fer les webs i portals governamentals més socials, passant per l'obertura de les dades públiques i la posterior reutilització d'aquestes dades per al desenvolupament de noves aplicacions. És en definitiva involucrar els ciutadans en els assumptes públics, creant i desenvolupant noves plataformes de col.laboració..."
(...continueu llegint)

Em permeto, avui, transcriure un article publicat a El Punt Avui per Josep Pasqual, sobre un debat encetat a les xarxes socials sobre el sardanisme, la cobla, la música, la dança,.... Interessantíssim!
Més Garreta!!
"Al sardanisme hi va haver un temps en què els congressos, les xerrades de reflexió i les posades en comú d'iniciatives eren púlpits generadors d'idees més o menys freqüents que també podien resultar més o menys útils en funció de les propostes que en sorgien o de si es posaven en pràctica. Existien, i això era una mostra de vitalitat que ha desaparegut. Actualment, el debat és gairebé inexistent i la proposta d'iniciatives, que quan es produeix és a títol gairebé personal, és molt espaiat.
Si aquells focus de debat no es regeneren és potser perquè els ens oficials que gestionen el sardanisme no n'estan gens interessats. Però hi ha les xarxes socials. Un sector d'il·lusionats disconformes del sardanisme actual ha trobat en el Facebook el seu camp d'expressió. Amb unes maneres que disten molt del que és políticament correcte, un fictici Pere Puigdeltaulat hi està sotmetent a debat aquelles qüestions de fons que en les darreres dècades han dotat el sardanisme d'aquesta pàtina que tan poc sedueix la societat actual. L'interès ha provocat la creació del grup Més Garreta!!, i en manlleva el nom com a símbol dels creadors que han fet passes endavant amb criteri, professionalitat i sentit artístic. Amb només una setmana de vida, el segueixen un centenar de persones, una desena dels quals són realment actius, entre els quals els músics Rafel Barbany, Joan Gómez i Josep Valldaura; el pedagog Pep Moliner; el compositor Marc Timon, i els sardanistes de base Eulàlia Valldaura i Oriol Colldequeralt. Cal pensar que una participació més gran redundarà en benefici de les conclusions i, tot i que l'entorn potser és massa procliu a les susceptibilitats, un moviment d'aquest estil era imprescindible. La primera conclusió és que fa falta debat, i en aquest punt qualsevol plataforma és bona."

Hi ha una tradició a la política que diu que s'han de donar 100 dies de gràcia a qualsevol govern abans de fer una primera valoració dels seus actes. La veritat és que no he entès mai per què s'han de donar uns dies per fer aquesta primera crítica més o menys global, ni sé per què han de ser precisament 100....
Hi ha cap problema en fer una valoració de la primera acció que tiri endavant un govern? O de les de determinada àrea? O de les 11 primeres? O dels primers 83 dies? Diria que no, però tot deu ser per anar tots una mica "uniformats".
El dilluns, 19 de setembre, si no he comptat malament, farà 100 dies que van jurar, prometre o prometre davant d'aquell i d'aquell altre, que es van constituir, vaja, els nous Ajuntaments, i, per tant, arribaran les primeres valoracions.
Però es faran el mateix dilluns, el dia 100? O esperaran al dimarts, un cop esgotats i exhaurits els 100 dies sencers? Ara no ho sé....
En el meu cas, a Calella, espero amb veritable frisança aquesta anàlisi. Bé, n'espero, com a mínim, 4 o 5, a saber, la del partit de govern (del govern de la Plaça de l'Ajuntament), les dels 3 partits del govern de la Plaça del Mercat i alguna altra, de la societat anomenada civil, o, només faltaria, la d'Entesa per Calella (ja m'he posat deures).
Però tot i esperant aquest moment, no puc deixar de pensar en un tema que, opinió personal, ja hauria d'haver sigut posat a sobre de la taula sense tenir en compte els 100 dies. És una qüestió prou important que va sortir molt abans de la campanya electoral i que també es va "denunciar" públicament durant aquells dies.
Per posar en antecedents, hem de recordar que l'anterior equip de govern va fer públics els resultats econòmics dels seu mandat, els quals van ser força (o molt) positius, sobretot pels temps que corren. La reacció de l'oposició d'aleshores i, principalment, o quasi únicament, de CiU, no es va fer esperar. Van anunciar que tenien informacions concretes i específiques que s'havia demanat a proveïdors la presentació de factures a l'Ajuntament amb data de 2011 per conceptes del 2010, per tal de rebaixar la corresponent partida i, per tant, el resultat final. S'insinuava, a més, que dins els calaixos es trobarien una altra quantitat de factures no entrades. Això es va dir i així ho recordem alguns....
Si jo hagués entrat a l'Ajuntament amb responsabilitats de govern (i ja està clar que això no va passar ni de lluny), la primera cosa que hagués fet hagués sigut demanar l'estat "dels números", tots, els que se saben, els que no se saben, els de dins els calaixos i els de sota les estores. I fer-los públics, és clar. Això m'hagués permès demostrar que les informacions i les insinuacions que s`havien fet i donat eren verídiques. O eren falses.
Si jo hagués entrat a l'Ajuntament amb responsabilitats d'oposició (i ja està clar que això no va passar per ben poc), la primera cosa que hagués fet hagués sigut demanar... etc... etc.
Si jo hagués estat a l'equip de govern anterior (i ja està clar que jo no hi era a l'Ajuntament), hagués exigit que es demostressin les acusacions i les insinuacions llançades a la campanya, a la pre-campanya i abans.
Però cap d'aquestes 3 coses no han passat, ni les ha fet ningú dels que sí que són actualment a l'Ajuntament. Ep, que jo sàpiga, no fos que ho fessin "a la intimitat".
Algú em pot explicar per què?
Però encara no han passat els 100 dies i potser, una vegada més "critico abans d'hora".... O potser es farà en la valoració dels 100 "ditxosos" primers dies. Sí, segur que serà això.
------------------------
Govern obert (Open government): El govern obert és la doctrina política que sosté que els temes de govern i d'administració pública han de ser oberts a tots els nivells possibles quant a transparència, i això ha d'anar unit a la creació d'espais permanents de participació ciutadana i de col.laboració ciutadana.

Ahir, divendres 12 d'agost, i no a primera hora, va aparèixer al web de l'Ajuntament de Calella (calella.cat) la informació referent a que la Fira de Calella d'enguany, "L'esport tot un món", ja tenia imatge i cartell. També cap al tard d'ahir es "presentava" l'esmentat cartell a la pàgina de Facebook "calellaésmés".
Tot això ha portat a que jo publiqués avui una reflexió, a partir d'aquest cartell, al meu perfil de Facebook:
"Com que ningú us el presenta amb prou "oficialitat", ja ho faig jo: aquí teniu el cartell de la Fira de Calella 2011. Ni premsa, ni el comparteix ningú a Facebook, en petit a la pàgina de la Fira, i a la de l'Ajuntament.... Vinga, feu-lo córrer!!! ...o no..."
Quina seria la reflexió de per què he fet aquesta publicació?
La veritat és que no vull entrar en el cartell en sí ja que no soc pas dissenyador gràfic, jo, ni res per l'estil, encara que tingui el meu criteri... Ni tampoc vull entrar en si hi hauria d'anar una coma entre les paraules "esport" i "tot" (L'esport, tot un món)....
La meva particular queixa va en la línia de creure que la Fira de Calella mereix que el seu cartell sigui presentat amb molta més oficialitat, amb premsa, si més no la local, amb autoritats (les mínimes, però les directament relacionades amb la Fira), amb sincronització amb l'acció a la xarxa (hi ha hagut molta més complicitat per coses menors) i amb convenciment.
He sentit a parlar (i en públic) sobre la feina que està portant l'organització de la Fira, amb crítiques no amagades a la gestió de l'equip anterior. I aquesta seria una raó més per donar personalitat i prioritat a qualsevol  acte de posada de llarg de l'esdeveniment, no?
Si això molesta a algú, si la crítica no agrada, no és el meu problema. La discrepància, l'opinió diferent, la controvèrsia, o el desacord total, formen part del joc. Són les regles!

Aquest dijous, 28 de juliol, l'Ajuntament de Calella va celebrar el seu primer Ple ordinari. Després del de constitució, de l'11 de juny, i d'un extraordinari al cap de 9 dies, de caràcter més tècnic i formal, arribava aquesta sessió ordinària que, si alguna cosa no va tenir, va ser precisament el caràcter ordinari. La mateixa convocatòria presentava una moció conjunta dels tres partits de l'oposició i això ja presagiava que l'ambient es podia escalfar.
Després d'haver escoltat el transcurs del Ple he de dir que el vaig trobar dur, força dur, crispat i tens. Si una cosa havia quedat clara a la campanya electoral és que aquests quatre anys no serien gens fàcils, però, una vegada vistos els resultats, sense majoria absoluta de cap partit ni sense pacte de govern estable, semblava que aquells conceptes (que repetíem dia sí i dia també des d'Entesa per Calella) de debat, diàleg i consens, es convertien en imprescindibles.
Res més lluny d'això. La paraula consens va ser pronunciada una vegada rera l'altra pels representants de tots els partits però el  valor del seu significat no concorda en cap cas. Un consens no és un acord puntual, un consens va més enllà i, ara per ara, l'única cosa que s'ha intentat és arribar a acords "sota amenaça" de 9 a 8.
No entraré ara a valorar si en el primer Ple ordinari de la legislatura ja s'havia d'abordar un tema tan important, complex i de tanta envergadura i pressupost com el cobriment de la Riera Capaspre en la seva segona fase, però sí que vull valorar el to dels plantejaments i de les respostes dels quatre partits representats a l'Ajuntament.
Si  ningú està disposat a estudiar els temes en profunditat, si ningú té intenció de cedir en els plantejaments, si tothom només pensa en com "marcar terreny" respecte als demés, si el que realment està sobre la taula és la torna a tot allò que ha estat passant els darrers 60 dies (i amb els darrers 4 anys a la memòria), aleshores ens espera una legislatura plena de tensions i despropòsits.
En aquest Ple va quedar clar, fins i tot, quins regidors seran els que tindran via lliure a l'hora de parlar i quins només tindran dret a intervencions puntuals; quins replicaran i quins atacaran: els dos partits majoritaris ja ens van mostrar els que seran els seus (en mala hora) anomenats dobermans.
Em va semblar veure un intent de copiar la política de parlament, amb les mateixes tàctiques i les seves llicències.
Fa falta, això, a Calella?
Si es vol parlar de consens, que es faci amb sinceritat, que hi hagi debat i negociació i que s'agafin el temps que calgui. Si el que es vol és començar una cursa a veure qui guanya més votacions o qui fa canviar més vegades el sentit de vot dels altres, no anirem bé, ho repeteixo.
I si el que es pretén és traslladar la política municipal al terreny personal, tots hi podem perdre massa...
Jo espero que tothom reflexioni sobre tot el que es va dir (i el que es van arribar a dir) en aquest Ple. Tots han posat sobre la taula les cartes, han marcat el seu terreny i han llençat els seus missatges (alguns enverinats) als adversaris i als amics i coneguts. Els demés també n'hem pres nota.

El Ple extraordinari de l'Ajuntament de Calella va aprovar, sense cap vot en contra, les noves retribucions per als regidors. Segons el que va explicar el regidor Xavier Pedemonte i el que es va aprovar, l'Ajuntament s'estalviarà un total de 81.765€ en sous dels càrrecs públics.
(He de suposar que això és el que es va aprovar, ja que l'abstenció dels grups de l'oposició va ser amb la condició de retirar de la proposta els 100€ complementaris als portaveus dels grups municipals, i el resultat d'aquest canvi no es va reflectir en el moment de la votació....).
De la mateixa manera que l'equip de govern ha volgut fer notar que es tracta d'una manera de cobrar diferent, jo també voldria fer una anàlisi una mica "diferent" de la que fan tant el govern com l'oposició.
Aquests 81.765€ surten de la suma de 62.318€ que deixarà de cobrar l'alcaldessa Candini, que ha triat el  seu sou com a Senadora, més 3.732€ que és la diferència entre el que cobraran els nous regidors i el que cobraven els del mandat anterior, i 15.715€ per la diferència d'un regidor menys (7 a 8, exceptuant l'alcaldessa).
Els 7 regidors de CiU (deixem apart l'alcaldessa) cobraran, tots igual, 1.500€ mensuals que no cotitzaran a la Seguretat Social. Deixant apart aquesta qüestió de la S. Social, de la que no en tinc prou dades ni coneixements per analitzar, podem veure que aquells 19.447€ de diferència entre els regidors actuals i anteriors no s'allunya massa del resultat de multiplicar 1.500€ x 12 = 18.000€, que seria el que cobraria el regidor de menys que té l'equip de govern d'enguany, en el cas que l'hagués aconseguit. És a dir, l'estalvi seria de 1.447€ (0,98% respecte al total).
L'Ajuntament no s'estalvia 19.447€, sinó 1.447€, ja que no hi ha cap regidor que no cobri, sinó que l'equip de govern en té un de menys (actualment) que el del mandat anterior, i aquest fet no representa una voluntat d'estalvi sinó una qüestió cojuntural. A més, el fet de tenir una diferència del 0,98% queda molt lluny del 5% retallat als funcionaris, o d'un 10%, com a mínim, molt més recomanable.
I la qüestió "estrella", l'estalvi del sou de l'alcaldessa, el tema que veig que també va deixar descol·locada a l'oposició, crec que mereix també una anàlisi comptable ben diferent a la que s'ha fet.
En primer lloc, aquest sou es deixa de cobrar "per imperatiu legal", per la incompatibilitat de tenir-ne dos de sous oficials, com no podria ser d'una altra manera, i no, també, com a voluntat expressa d'estalvi. Però aquest suposat estalvi, aquests 62.318€ que no sortiran del calaix (el cash) de l'Ajuntament, s'estalvien realment? Es podran fer servir per qualsevol altra cosa? Els podrem utilitzar per fer voreres noves? Doncs no!
Anem a posar un exemple, tot arrodonint a 60.000€ per fer-ho més clar: Si al final de l'exercici, el resultat és d'un saldo positiu, o un "benefici", de 60.001€, quin serà l'import del que el govern podrà presumir com a resultat de la seva bona gestió? Un benefici de 60.001€, o un benefici d'1€. Sembla clar que per aconseguir un resultat d'1€ positiu, no podrà gastar els 60.000€ "estalviats" del sou de l'alcaldia.
I encara una altra consideració: el dia, d'aquí 4 anys, o 12, o 36, que hi hagi un canvi a un nou alcalde que hagi de cobrar un sou, li haurem de retreure que l'endemà del Ple parteixi ja amb un dèficit de 60.000€? Sembla clar, també, que no.
Per tant, on seran els 62.318€? Doncs hauran de quedar com a provisió al balanç comptable per al dia que hi hagi aquell canvi d'alcalde, o que l'actual passi a cobrar de l'Ajuntament i no d'una altra instància oficial.
Resumint: la nova distribució dels sous dels regidors i de l'Alcaldessa de Calella no és el fruit d'una clara intenció d'estalvi, sinó d'una nova manera, respectable i legítima, de distribuir les partides pressupostàries corresponents.
Que el resultat, d'aquí a quatre anys, serà positiu i favorable a l'Ajuntament? Possiblement, ja ho veurem. En tot cas haurem d'iniciar les comparacions en blocs de 4 anys en 4 anys, cosa que no s'havia fet fins ara, perquè hem de tenir clar que la diferència que hi haurà, a partir d'ara, respecte als Pressupostos dels anys que venen, en quant a sous, serà, evidentment, 0 (zero).

Després de cada procés electoral toca fer anàlisis i valoracions dels resultats. I, amb elles, veure on han anat els vots perduts i d'on han vingut els nous, és a dir, es busca una explicació més o menys lògica de per què han canviat aquells resultats.
De la mateixa manera, podem fer una extrapolació dels vots obtinguts en un altre escenari per poder treure'n alguna conclusió. Ja se sap que cada procés electoral segueix unes directrius diferents però sí que podem mirar si els comportaments són semblants d'alguna manera.
Si agafem els resultats de les eleccions al Parlament d'aquest any 2010 a Calella i fem una extrapolació com si fossin Municipals, ens trobem amb la següent distribució de regidors:
CiU: 9, PSC: 3, PP: 2, ERC: 2, IC: 1
Actualment a Calella no hi ha representació d'Iniciativa i, per tant, aquest regidor no tindria, en principi, propietari. I d'altra banda ja sabem que el comportament en les dues eleccions no són els mateixos.
Per això he anat a fer la mateixa extrapolació amb els resultats del 2006. En aquell cas ens donaria:
CiU: 8, ERC: 4, PSC: 3, PP: 1, IC: 1
Només caldria sumar els vots d'IC amb els del PSC i el resultat quedaria corregit de la següent manera:
CiU: 7, PSC: 5, ERC: 4, PP: 1
I aquest és, exactament, el repartiment dels regidors en el Consistori actual.
Tornem ara a les eleccions d'aquest 2010, i sumant els vots d'IC als del PSC ens donaria:
CiU: 9, PSC: 4, PP: 2, ERC: 2
Aquest podria ser, doncs, el possible resultat, amb totes les reserves, és clar, de les eleccions Municipals del 2011.
Fem, però, algunes consideracions seguint la distribució sociològica de Calella, segons les meves apreciacions personals. Normalment, el paper del PP a les Municipals és més discret que en aquelles d'àmbit superior, cosa que, en principi, es podria repetir el proper mes de maig. Per una altra part, hi ha un vot d'origen immigrant que, ara per ara, és de destí incert, encara que, per a mi, es podria repartir d'una manera força igualada i en una quantitat no massa elevada. Ja ho veurem.
I, finalment, no hem d'oblidar que en aquestes eleccions al Parlament hi ha hagut un vot independentista diferenciat, el de SI i Rcat. En el cas que es presentés una candidatura d'aquest caire o que sabés recollir aquest vot, podria treure un regidor en detriment del PSC. Això sí, mantenint-se sempre la majoria absoluta de 9 regidors per a CiU:
CiU: 9, PSC: 3, PP: 2, ERC: 2, SI-R: 1
Un darrer comentari mereix el vot a PxC i Cs. No sembla gens probable que es pogués sumar, ni que arribessin a formar una opció, ja que són vots "robats" a altres opcions i a l'abstenció, però sí que cal tenir en compte que amb el seu número es podria aconseguir un regidor per a una hipotètica nova candidatura. En aquest cas el perderia ERC o potser el PP que és qui acostuma a treure pitjor resultat entre aquestes dues formacions a nivell municipal.
CiU: 9, PSC: 3, ERC: 2, PP: 1, SI-R: 1, PxC-C: 1
Totes aquestes extrapolacions estan fetes a partir dels resultats en vots obtinguts a les eleccions al Parlament de 2010. En tots els casos CiU obté una majoria absoluta de 9 regidors.
Una altra cosa seria que aparegués una nova candidatura que no seguís els patrons clàssics dels partits presentats fins ara, és a dir, que pogués sumar vots de diverses de les formacions actuals per tenir un origen més transversal, cosa que sí que pot passar, o que només pot passar, en el cas d'uns comicis municipals.
........................................
(Podeu veure el quadre comparatiu aquí)

Taula rodona amb:
Josep Barri, impulsor de la Maresmesfera i blocaire
Bernat Costas, politòleg i blocaire
Andreu Sala, membre de l'ONG 'Dentistas sobre ruedas' i blocaire
Jordi Teixidó, impulsor del diari electrònic "Tu ets Cabrils"
Modera: Francesc Ponsa, periodista i blocaire
---------------------
Divendres, 15 de gener de 2010, a les 20 h.
Biblioteca de Cabrils

Parlem amb Josep Barri, músic de cobla, blocaire i maresmenc de socarrel. Fa tres anys i mig que des del seu blog "vilapou" mostra la seva personalitat deixant la porta oberta a un diàleg constant.
A què es dedica professionalment?
Sóc contrabaixista i toco a la Cobla Ciutat de Mataró i, a més, administratiu en una empresa tèxtil. Dos sectors tocats sempre per la crisi.
I què li agrada més de la seva feina?
M'agrada la música i veure com la gent s'ho passa bé... encara que sigui escoltant sardanes.
I menys?
Tot i ser una dels nostres trets diferencials, la música de cobla no està suficientment valorada.
Però la seva afecció, en realitat, és...
El que m'agradaria de veritat és saber tocar bé uns quants instruments, encara que vaig començar a estudiar matemàtiques i arquitectura. M'agradaria saber de tot.
Com a persona, com es definiria?
Crec que sóc normalet, del piló. Una mica tímid i llunàtic, com a bon Cranc, i intento estar preocupat pels demés.
Llibre, pel·lícula i música preferida?
Un llibre que encara no he llegit, Incerta glòria, de Joan Sales; una pel·lícula, Tasio, i tot això regat amb música de Jazz (amb majúscules).
L'esport que li agrada més és...
El bàsquet.
Si tingués poder polític, què seria el primer que canviaria?
Intentaria obrir la política als ciutadans i, a canvi, els exigiria més participació i compromís. A partir d'aquí seria més fàcil canviar coses.
I si fos milionari, en què es gastaria els diners?
Sempre he dit que si jo fos milionari, tots viuríem més bé...
Un fet històric que l'hagi impressionat especialment?
No ho sabria dir, però potser qualsevol que s'hagi lograt amb les aportacions i la lluita de molta gent, sumant molts petits esforços.
Qui és el seu heroi o la seva heroïna?
Cap en especial. Com deia abans, valoro molt la col·lectivitat.
En una amistat què és el que valora més?
La sinceritat.
I en una parella?
Igualment, la sinceritat. La relació de parella és el grau més alt d'amistat.
Per què li agrada viure al Maresme?
Hi visc des del meu primer dia i em sembla que aquí tenim de tot, en situació, en paisatge, en recursos, i en gent.
I què hi troba a faltar?
Diguem que m'hi sobra una mica d'egoisme i individualisme.
Com a blocaire, quina és la seva opinió sobre aquest mitjà del qual vostè és un habitual?
El blog et dóna la possibilitat de deixar anar tot allò que tens ganes de dir i, al mateix temps, de sentir les opinions dels que et llegeixen. És un espai on pots mostrar la teva personalitat però quedant obert a un diàleg constant.
Per cert, per què les escales són les protagonistes del seu bloc?
No sé si mai us heu fixat en els enfustissats on toquen les cobles. La veritat és que n'hi ha de força "perillosos". Un dia i per culpa d'una escala que no era al seu lloc vaig caure i em vaig trencar un braç. Vaig decidir que algun dia ho explicaria al món. El descobriment dels blogs em va permetre parlar de la meva vida de músic i de tot allò que em vingués al cap. I a cada escrit hi afegeixo una escala, com a homenatge. Ja porto 3 anys i mig amb el blog "vilapou".
Com a músic de cobla, com veu el futur sardanista a casa nostra?
En quant a músics no crec que mai hi hagi problema, però els balladors s'estan fent grans i la pedrera no acaba de pujar. Em sembla que algun dia s'haurà d'anar replantejant el tema de les ballades i reconvertir-les en audicions. Però cal l'esforç de tots. La música s'ho val.
Quins projectes té per endavant en el món real i en el món virtual?
En el món real només espero anar vivint la vida i gaudir-la amb els meus. En quant a aquesta virtualitat en que em moc, m'agradaria potenciar els processos participatius de la gent amb les administracions i els poders públics i polítics, lograr establir més canals de comunicació real entre els de dalt i els de baix per anar reduint les distàncies que ens separen.
-----------------------------
Publicat al Diari Maresme per Ramon Teixidó

Molt s'ha parlat sobre la manca d'evolució de la sardana i/o la seva necessària adeqüació a un format més assequible a la gent jove (quina mania en voler treure la sardana de la plaça o de l'auditori i portar-la a la discoteca o llocs per l'estil!). Però de coses ja se n'han fet i d'experiències déu n'hi do de les que hi ha. Hem vist la sardana de set tirades, la sardanova, i també aquesta altra innovació que no per haver tingut poc ressó, no és interessant: la Transardana.
Aquesta creació de Marcel Casellas, un autèntic innovador, sacsejador i revolucionari de la nostra música tradicional i popular (en el sentit més ampli de la paraula), és una variació sobre la base de la sardana curta, conservant la seva estructura, el compàs i aspectes melòdics i rítmics, però fent incursions lliures en tota mena d'estils. L'orquestra, en aquest cas, ajunta els instruments de la cobla amb altres com el saxo, el piano,la mandolina, l'acordió, la tuba, la guitarra o les percusions.
El resultat és molt interessant.

Interessantíssim article de Pilar Rahola a La Vanguardia:
"¿Está agonizando la sardana?"

Per què no atrevir-nos amb un estàndard de Glen Miller? Pot una cobla interpretar jazz?
Evidentment que sí i si, a més, li afegim els instruments d'una formació de rock o reforcem la secció convenient de la cobla, podem arribar a qualsevol tessitura que ens proposem.
Provem a escoltar aquest Moonlight Serenade, arranjat per l'ocasió per en Xavier Roger, "Richie", i interpretat per la formació de Santi Arisa i la Coblamporània.

A partir d'haver creat al Facebook un grup anomenat "La Cobla i La sardana, referents musicals de Catalunya", voldria iniciar avui un seguit d'escrits que vagin acompanyats d'una peça de música de cobla, o per a cobla, o amb cobla, sigui la modalitat que sigui.
El que jo voldria reivindicar és la modernitat, l'actualitat i les possibilitats que té la cobla, al mateix temps que reivindicar-ne la musicalitat, la sonoritat i la seva condició de formació clàssica.
Una mena d'embolic prou interessant...
Per començar una sardana de Pau Casals: Sant Martí del Canigó.