Miquel Pellicer

Allò que mai serà un Trending Topic Mundial: l’estat de la fam al món avui 16 d’octubre Dia Internacional de l’Alimentació.

[+] INFORME DE LA FAO SOBRE LA FAM AL MÓN: Volatilitat i augment dels preus dels aliments bàsics

@YairMartinez es preguntava si “Tan devaluat està el periodisme a Mèxic que han hagut d’inventar el periodisme ciutadà per no pagar a periodistes d’ofici i tener notes de forma gratuïta”. Com si es tractés d’un concurs a l’estil d’Operación Triunfo o X-Factor, la CNN a Mèxic ha obert un concurs sobre ‘Periodisme Ciutadà’ amb diverses categories i premis. Per participar caldrà pujar arxius de so, de vídeo o fotografies a Proyecta México. Un dels premis és un viatge als Estats Units, concretament a Atlanta, seu de la cadena de notícies més famosa del món.

En el món del fast-food, hi ha llibres per ser ‘community manager’ en una setmana, es pot ser emprenedor sense arriscar ni un sol euro i com és obvi que tothom que ho desitgi pot ser periodista pujant una foto o un vídeo o inscribint-se en un curs. El dret a la informació és un dret fonamental de tota democràcia però al contrari que en l’àmbit de la justícia o la medicina, aquest dret no és exclusiu dels professionals de la comunicació.

Cada cop són més les eines de comunicació i les capçaleres dels mitjans de comunicació perden pes no només perquè el periodista s’està convertint en un èsser cada cop més autònom sinó perquè (i a raó de la primera causa) cada cop hi ha més periodistes que opten (molts cops de forma forçosa) treballar pel seu compte. No fa gaire estmentàvem que a l’State of News Media 09 ja s’esmentava la idea que “el poder està passant al periodista individual, allunyant-se de les organitzacions periodístiques”.

Com bé diu Josep Lluís Mico, “les eines digitals i els mecanismes de participació massius” han fet que els lectors, espectadors o oients clàssics s’hagin convertit en actors participants no només de la política sinó de les narratives dels nostres temps. Temps per cert, on la professió periodística està més en entredit que mai. Els excessius posicionaments polítics o els viatges a les clavegueres dels imperis (veure el #phonehacking de Murdoch, per exemple) han fet augmentar el descrèdit a la professió que malgrat tot es mou i entent el període de canvis. Periodismo Ciudadano és un exemple.

Diu Manuel Castells que als periodistes només ens queda la ‘veracitat’, el darrer reducte de la nostra existència. El darrer i el més important, sense dubte. Crec que la veracitat ha d’anar acompanyada d’una major incidència de les històries humanes i de la veu dels ciutadans.

Podem donar eines als ciutadans per explicar la proximitat, la vida diària o el seu entorn. No obstant, en el punt que donem i elevem aquesta pràctica com a fals periodisme ciutadà estem normalitzant la barreja de gèneres informatius i opinatius, estem fent norma la manca de contrastació i assumint la dictadura del ‘una imatge val més que mil paraules’.

Assumint que aquest debat sobre el periodisme ciutadà hauria d’estar més que mort, que ha omplert milers de conferències i pàgines, però com una ampolla vella llançada al mar segueix tornant com si servís de justificació per resumir les nostres misèries i els nostres punts febles com a periodistes. En el fons, només és un problema d’etiquetes, de l’obsessió contemporània d’etiquetar tot allò que tenim al davant i de voler ser en poc temps i sense cap mena de preparació allò que ens permeti realitzar-nos sense topar amb les frustracions professionals.

Com a professionals, cal baixar al carrer, escoltar la gent, conèixer què són capaços d’aportar-nos. L’experiència d’ OhMyNews, Bluffton Today, Muncie Free Press ens indiquen que és important el paper del ciutadà en la comunicació actual. No obstant, cal tenir clar que els límits periodístics estan delimitats pel codi deontològic i, sobretot, per uns criteris de qualitat que cal recuperar per no haver d’inventar-nos móns paral·lels on és fàcil jugar a fer de pare, mare, infermera, polícia, doctor o periodista.

En poc més de dues setmanes hem vist el tancament d’un diari, el News of the World, amb una història de 168 anys; la dimissió dels dos principals càrrecs d’Scotland Yard; la caiguda de la mà dreta i els ulls a Estats Units del magnat de la premsa Rupert Murdoch. Són els temps de la comunicació en temps real, dels escàndols provocats pels mòbils, per la difussió més enllà de les pàgines dels diaris i dels fenòmens globals en què les ales d’una papallona provoquen un autèntic tsunami.

No obstant, com bé explica el director de The Guardian, el mitjà que ha destapat l’escàndol del #phonehacking, les perturbacions al voltant de l’Imperi de News Corporation van començar el 2006 -2003 si fem cas de les declaracions de la mà dreta de Murdoch, Rebekah Brooks assegurant que la policia britànica rebia ‘subvencions’ per part dels periodistes de The Sun- . Alan Rusbridger explica a ‘Com vam destapar l’escàndol de Murdoch’. De la mateixa manera que Nixon no va caure fins dos anys després de les investigacions del Watergate, l’afer Murdoch ha estat una història que s’arrossegava des de feia temps.

Les cloaques de l’Imperi són profundes i potser podríem citar a Hamlet per dir que quelcom fa pudor a la Gran Bretanya, per atrapar a periodistes, polítics i policies. Fa pudor i feia pudor. No recordeu el mateix Rusbridger en una entrevista el passat setembre de 2010 quan explicava la importància de les xarxes socials en la difussió d’aquesta història que va investigar també The New York Times? Recupero un paràgraf d’aquell interessant document que explicava la importància de Twitter en l’afer i la connexió amb Wikileaks:

Rusbridger echa mano de un ejemplo reciente para explicar la fuerza de la revolución digital. Hace dos semanas, The New York Times publicó una oscura historia sobre Rupert Murdoch y escuchas ilegales. Desvelaba que un periodista del tabloide News of the World, propiedad de Murdoch, había realizado pinchazos para conseguir información y que el entonces director del diario, Andy Coulson, hoy director de comunicación del flamante primer ministro, David Cameron, estaba al corriente. “Durante 48 horas, nadie en este país se hizo eco de la historia”, relata Rusbridger. “Ni la BBC ni Sky News dijeron nada. Sin embargo, en Twitter, miles de usuarios clamaban: ‘¿Qué pasa, que eso no es una historia’? Llegó un momento en que el poder de la gente hizo que la historia fuera imposible de ignorar por parte de los medios. Y este es solo un ejemplo”.

Calia ser més radical en el fenomen digital. Cal ser més radical en el fenomen periodístic, millor dit. News Corporation no només ha sobrepassat la il·legalitat en les escoltes telefòniques sinó ha potenciat el perillós fenomen del Tea Party a l’altra banda de l’Atlàntic amb la Fox News. Qui es creu les disculpes de Murdoch al Parlament britànics, a les pàgines dels seus diaris o a les televisions de mig món? Amb els Estats Units mig bloquejats pel deute públic, l’estridència en les formes i el fons de Murdock i Brooks està connectada amb el hooliganisme de la dreta de la dreta nord-americana.

I entre el caos, entre aquell periodisme que punxa els telèfons, d’aquella política conxorxada amb la corrupció policial i els baixos fons, encara hi ha l’oasi d’aquell despatx de @ARusbridger, amb la vista posada al Tamesis i a les petites històries que fan creure que encara existeix periodisme de qualitat. Déu salvi el Guardian!

Significatiu. Creuem dades entre banda ampla-connexió a Internet, autònoms i quilòmetres i cost del Tren d’Alta Velocitat (AVE). En tres pinzellades per a entendre la destrucció econòmica de l’Estat Espanyol:

- El preu de la banda ampla a Espanya és el més car dels països de l‘OCDE. Cal sumar-hi algunes dades representatives de fa dos anys, quan la velocitat d’Espanya era tres vegades més lenta que la de Lituània. A l’article “La velocitat del tocino” deia el següent el 28 d’agost de 2009: “Campions del totxo i el turisme. Aixó sí, amb la velocitat de la xarxa en la posició 43a del món, darrere de Bulgària i Romania [segons dades del mesurador Speedtest.net]“.

-Als Països Baixos, el país europeu amb menys atur, els autònoms paguen 54 euros l’any. Si no factures no pagues més. A l’Estat Espanyol, un autònom paga 250 euros al mes. En aquest sentit, molt interessant l’article de Frans Bakker: “Los autónomos, pieza fundamental para solucionar el paro”.

-Renfe va invertir 3.500 milions d’euros en l’AVE Toledo-Albacete-Cuenca que ara suprimeix. Es preveu que se’n gasti 3.828 a Extremadura i 2.300 a Galícia. Cost diari de la línia, 18.000 euros i número de passatgers, no superior a 10 persones… El model de Castella-La Manxa és el que volia precisament el secretari de Transports dels Estats Units, Ray LaHood. El ‘ministre’ nord-americà assenyalava llavors amb Pepe Blanco al costat que la xarxa i la planificació espanyoles “són les més vanguardistes del món”. Rentables, no.

I encara ens preguntem per què estem en crisi?

“No deixis d’escriure mai. És l’única cosa que mereix la pena”.

Ernesto Sábato

L’Arsenal, que tot just té 400.000 followers, té dos perfils oficials a Twitter:

Arsenal FC @arsenal

Arsenal TV Online @arsenaltvonline

Els jugadors del rival del FC Barcelona als vuitens de final de la Champions League 2010-2011 que estan a Twitter són els següents:

Cesc Fàbregas @cesc4official

Wojciech Szczesny @53szczesny53

Samir Nasri @nanas08

Theo Walcott @theowalcott14

Marouane Chamakh @MarouChamakh

Robin van Persie @persie_official

Sebastien Squillaci @sebsquillaci

Henri Lansbury @henri_lansbury

Nicklas Bendtner @bendtner

Jack Wilshere @jack_wilshere

Johan Djourou @johandjourou

Craig Eastmond @craigleastmond

Sánchez Watt @sanchezwatt

Benik Afobe @benik_afobe

Fins fa poc Mequinensa era coneguda gràcies a Jesús Moncada, gracienc d’adopció nascut en aquesta població de la Franja, que en 1988 va escriure ‘Camí de Sirga’, una fantàstica novel·la sobre la història d’un poble que a poc a poc desapareix sota les aigües. L’obra ret homenatge a la forma de transportar mercaderies Ebre amunt a través d’embarcacions gràcies a un sistema de cordes.

Aquest cap de setmana, Raül Agné, entrenador del Girona Futbol Club, un altre il·lustre ciutadà de Mequinensa ha viscut el seu particular ‘camí de sirga’ amb una actitud valenta, no per patriotisme sinó per sentit comú a la roda de premsa després de la victòria a domicili a Osca.

Recordo assistir a San Mamés, l’estadi del Athletic Club de Bilbao, a una roda de premsa de l’exporter José Ángel Iribar en què responia en euskera les preguntes dels periodistes locals. A ningú se li hauria ocorregut demanar-li que només respongués les preguntes dels periodistes catalans en castellà o en català, per suposat.

No cal donar-hi més voltes, de l’anècdota no en podem fer una batalla. Només podem constatar que el cervell d’alguns ciutadans està tan ple de teranyines, pols i runes com les cases del poble vell de Mequinensa -a la fotografia- que en Raül Agné coneix tan bé.

La final de la Super bowl 2010 batió récords de audiencia. Un total de 106,5 millones de personas decidieron seguir el acontecimiento deportivo desde sus casas, a través de la televisión, consiguiendo ser el programa más visto de la historia de Estados Unidos. No obstante, a la televisión se le deben sumar las numerosas estrategias en el ámbito de las redes sociales que este año se han puesto en marcha para potenciar el mayor evento deportivo de Estados Unidos que se disputará este domingo entre los Packers y los Steelers.

He seleccionado una serie de artículos para entender la Super Bowl desde el punto de vista de los #socialmedia:

- A fan’s guide for Super Bowl social media

- Audi Super Bowl Ad Claims First Use of Twitter Hashtag

- Before sunday, a taste of Super Bowl

- Check in to the biggest sporting event of the year

- Super Bowl Ads Cross Online, TV, Social Media

- Aplicación VISA-Twitter Super Bowl 2011

- 4 brands using social media to build Super Bowl

- Twitter, un jugador más en la Super Bowl

Y algunos vídeos comerciales interesantes:

Brand Bowl 2011

Descubriendo un poco más sobre la potencia del evento en cuanto a redes sociales, seguimos con una de los proyectos que contó con más visitas el año pasado y que en esta ocasión sigue teniendo una potencia impresionante: Se trata del Brand Bowl 2011, una iniciativa de Radian6 y Mullen en la que los usuarios a través de Twitter eligen al mejor anuncio:

Josep Guardiola ha explicat, en la roda de premsa prèvia a la final de la Copa del Rei, quin va ser el camí cap a la decisió final que Tito Vilanova sigui el proper entrenador del FC Barcelona. Just abans d’entrar en aquest tema, ha indicat: “En aquests quatre anys que portem junts, he donat 546 rodes de premsa, que són 272 hores davant de vosaltres. És com si hagués estat onze dies parlant. Durant tot aquest temps, he intentat aconseguir un objectiu: ser creïble. M’he pogut equivocar i estar més o menys encertat, però la meva pretensió ha estat sempre que allò que digués fos cert”.

I ha prosseguit: “Dit això, he sentit que el Pep ha de sortir a donar explicacions sobre relació amb el Tito.” I així ho ha fet: “Al mes de novembre, vaig tenir un dinar amb Zubizarreta en el transcurs del qual se’m va comentar la idea que Tito fos el nou entrenador. Li vaig dir que em semblava una molt bona idea. El dia del Chelsea, quan ens van eliminar, vaig agafar el Tito al despatx i li vaig dir que creia que l’oferirien ser entrenador del FC Barcelona. Ell no en sabia res, i vaig ser jo qui li va notificar.”

Guardiola ha desvetllat també que en aquella conversa li va dir: “Fes el que et sembli”. Els motius, dos principalment: “No li podia dir una altra cosa, perquè és la persona que m’ha ajudat a ser l’entrenador que soc. I la cosa més important, perquè la vida l’ha posat a prova, i no veieu el que ha patit. Ell s’ho va pensar, va sentir-se fort, i va tirar endavant. Ens coneixem des dels 13 anys, i el que sent que ha de parar soc jo”. A la pregunta sobre si és cert que no li va agradar massa el fet que s’anunciés la decisió de comptar amb Tito Vilanova el dia de la roda de premsa del seu comiat, el de Santpedor ha respost: “Jo no soc qui per dir què ha de fer el Club. El Club mana, i si decideix que ha de presentar el Tito, qui soc jo per dur la contrària.”

L’article de Sostres

D’altra banda, l’entrenador barcelonista ha volgut aclarir les afirmacions d’un article de Salvador Sostres al diari ‘El Mundo’: “Vaig parlar amb el Salvador a posteriori. Ell sap que no és així. Li vaig dir al president que jo marxava i que faria un pas al costat, res més. Dins del món blaugrana faig un pas al costat. Mai faria un menyspreu a un president. L’educació que m’ha donat aquesta casa i els meus pares no m’ho permeten. He tingut meravellosa relació amb Laporta i també amb el president Rosell. Als dos els agrairé eternament com m’han deixat treballat. I als dos els dic que marxo, que ja no hi sóc, i que dono un pas al costat. Que no utilitzin el meu nom per això.”

I ha insistit: “Estic eternament agraït als presidents Laporta i Rosell, per igual, perquè m’han deixat fer la meva feina al Club dels meus somnis. De tota la resta, vull que sàpiguen que marxo, i que em deixin.”

Tot bones notícies al Palau Blaugrana. El Barça Regal ha sumat amb contundència la primera victòria de l’eliminatòria de semifinals contra el València, ha ofert un recital i ha reaparegut fugaçment Navarro. Davant d’un contrari que només ha resistit dos minuts, els locals han fet un partit molt complet en totes les facetes, encara que estigués sentenciat abans de la mitja part. Diumenge, el segon acte, novament al Palau.

38 minuts de domini

Un parcial de 0-6 ha estat la carta de presentació del València. La resposta del Barça Regal ha estat immediata i capgiraria el resultat en un tres i no res (9-6, min 4). Els de Pascual han aconseguit trobar bones posicions de tir i, amb Ndong carregat ràpidament amb dues personals, Lorbek assumiria la responsabilitat, amb 9 punts en 6 minuts (14-8). A banda de l’encert de l’eslovè, el conjunt blaugrana ha basat la seva remuntada en un joc fluid i una defensa agressiva (19-10, min 8).

Així, la renda a la conclusió del primer quart ja era significativa (23-10). Els seus últims vuit minuts havien estat excelsos. Mickeal havia fet de les seves, amb 8 punts.

Exhibició i torna Navarro

L’equip tenia ben controlat De Colo, màxim referent taronja, i en atac, sota la direcció de Sada, corria i s’agradava. El tècnic del València, Perasovic, estava desesperat davant dels millors minuts barcelonistes del play-off (29-15, min 12). Faverani era l’únic rival que plantava cara. A la festa s’hi afegiria un reaparegut Navarro i el Barça Regal disposaria d’un primer màxim avantatge de 19 punts (45-26, min 18). Movia molt bé la pilota i oferia espectacle. No fallava i tenia el partit pràcticament decidit al descans (49-32).

Segon part sense història

Com és lògic, el quadre de Pascual ha abaixat un pèl el ritme al segon temps. Tot i això, el joc seguia tenint continuïtat i la diferència es mantenia estable (63-44, min 28). El València, malgrat un tímid intent de reacció, continuava imprecís i amb les idees poc clares a prop del cèrcol. En els darrers instants del tercer període, quatre faltes consecutives sobre Wallace han situat el +24 (68-44).

La superioritat barcelonista era màxima. Els seguidors gaudien i aplaudien el control dels seus homes, algunes vegades rubricat amb esmaixades que els feien aixecar dels seients (77-48, min 34). La diferència oscil·lava els 30 punts i els dos equips començaven a pensar ja en el segon partit, diumenge de nou al Palau. Amb tot més que sentenciat, el València podria maquillar lleugerament el marcador, però no canviar les sensacions. Estava clar, el Barça Regal ha engegat les semifinals com un llamp.

Josep Guardiola ha demanat “molt de coratge” als seus jugadors de cara a la final de la Copa del Rei d’aquest divendres a l’estadi Vicente Calderón entre el FC Barcelona i l’Athletic Club de Bilbao. “Caldrà atacar el màxim possible, interpretar bé les coses que fan ells, i, per sobre de tot i passi el que passi, ser nosaltres mateixos, sortir amb la bona sensació que hem fet els que ens pertocava. És l’últim esforç de l’any, i cal que s’ho deixin tot”, explica l’entrenador blaugrana.

L’Athletic, un equip amb “ànima i amor propi”

Després de garantir que, hores d’ara, veu la seva plantilla “preparada per afrontar la final”, Guardiola ha elogiat diverses característiques de l’equip de Marcelo Bielsa: “Es tracta d’un equip jove i molt intens, que no es deixa vèncer fàcilment. En destacaria l’ànima i l’amor propi que tenen els seus jugadors, i tinc clar que no deixarà de lluitar fins al final per aquesta victòria. Sap jugar molt bé, tot el que fa té un sentit. M’imagino que haurà preparat moltes coses, i haurem de veure si som capaços de fer possessions llargues, però no serà fàcil.”

El tècnic blaugrana es mostra encantat que el Barça pugui disputar una final “que ben segur serà molt maca”. Sobre el temps que la plantilla ha tingut per preparar-la, Guardiola ha apuntat que “el calendari és el que és. Estem encantats de ser-hi. Hem descansat i hem entrenat per preparar una final tan bonica com la de demà, amb dues aficions que al 2009 ja van demostrar com són.” Sobre l’estat del terreny de joc degut a la recent celebració d’un concert, ha comentat que, estigui com estigui, “segur un handicap per als dos equips”.

Els possibles xiulets

Sobre la polèmica generada al voltant dels possibles xiulets a l’himne espanyol en la final de Copa, Guardiola ha ressaltat que, tot i no és partidari del fet que es xiuli, li sap greu “que la senyora presidenta de la Comunitat, després del que va dir, no vingui”. I ha afegit: “Li puc respectar la seva absència.”

Per últim, el de Santpedor ha reconegut marxar amb l’espina clavada de no haver arribat a la final de la Lliga de Campions de Munic, principalment tenint en compte que “vam fer-ho tot per arribar-hi”. A la vegada, ha aprofitat l’ocasió per felicitar el campió, el Chelsea. A l’hora d’escollir quin ha estat el pitjor de la seva etapa al capdavant de la banqueta del Barça, Guardiola s’ha referit a “les malalties que han tingut persones que ens estimem”.

El FC Barcelona d'hoquei patins ja és a les semifinals de la Final a Vuit que s'està disputant a Lodi. Aquest dijous, s'ha desfet còmodament de l'Oliveirense als quarts de final (2-6). A la mitja part, el resultat ja era de 0-3, gràcies a les dianes de Torra, Pablo Álvarez i Panadero. A la segona meitat, l'equip de Cairo ha assegurat la victòria amb tres dianes més de Reinaldo, Pablo Álvarez i Torra, i de res han servit els gols d'Antonio Silva quan l’Oliveirense perdia de tres (1-3 i 2-6). Ara, l'equip s'enfrontarà a les semifinals al Reus, que s'ha imposat per 3-1 al Lodi, l'amfitrió.

Igualtat fins al minut 8

Els primers minuts de l’eliminatòria han estat els més igualats. El Barça, amb més control, ha vist com l’Oliveirense no renunciava a res a través de ràpids contracops i un joc molt directe. El gol de Torra –ha rematat una centrada des de la dreta de Reinaldo- en el minut 8 ha acabat amb la igualtat regnant en els compassos inicials i ha suposat un clar punt d’inflexió.

A partir d’aquest moment, el FC Barcelona s’ha sentit molt còmode. Pablo Álvarez ha fet el segon en un ràpid contracop i Panadero, que reapareixia després d’un mes d’absència, ha signat el 0-3 en desviar un llançament llunyà de Gual. A la mitja part, feina gairebé feta: 0-3.

Final tranquil

L’Oliveirense ha intentat tímidament la reacció a la represa. Una diana d’Antonio Silva en una falta directa ha retallat diferències, però ràpidament ha arribat l’1-4 de Reinaldo, que ha aprofitat el refús d’un penal que ell mateix havia provocat –l’ha comès l’entrenador-jugador Resende- i errat prèviament. Tot seguit, Pablo Álvarez ha signat el gol més maco del matx, en una acció individual en què ha definit amb gran precisió. El FC Barcelona es veia finalista i ha gaudit dels últims minuts del matx, en què Torra ha culminat una gran acció col·lectiva. Abans del final, Antonio Silva ha maquillat el marcador i ha posat el 2-6 definitiu.

La Ciudad del Fútbol de Las Rozas (Madrid) ha acollit aquest dijous a la nit el sopar de gala previ a la gran final de la Copa del Rei. A l’acte, al que han assistit unes 200 persones, han estat representats Clubs de futbol, Federacions, àrbitres i sponsors. Per part blaugrana, han assistit el president Sandro Rosell, els vicepresidents Josep Maria Bartomeu, Jordi Cardoner i Carles Vilarrubí i els directius Toni Freixa, Eduard Coll, Jordi Moix, Jordi Mestre, Javier Bordas, Susana Monje, Manel Arroyo, Ramon Cierco, Silvio Elías, Josep-Ramon Vidal-Abarca i el director general Antoni Rossich, entre d’altres.

Elogis a l’Athletic Club

Abans del sopar, ha estat temps de parlaments. S’han dirigit als assistents el president de la Federació Espanyola de Futbol Ángel María Villa i els presidents de l’Athletic Club Josu Urrutiu i del FC Barcelona Sandro Rosell. El president blaugrana ha destacat els valors de l’Entitat basca i la seva aposta pel planter, i ha volgut agrair també a l’Atlètic de Madrid la seva acollida al Vicente Calderón.

Marcelo Bielsa ha comparegut, aquest dijous, en roda de premsa prèvia a la Final de la Copa del Rei. El tècnic de l’Athletic Club ha elogiat al FC Barcelona dient que és “el millor equip del món” tot i que no considera que sigui el favorit de cara a la final ja que “les valoracions en aquest sentit s’han de buscar en qui les origina”. L’entrenador del conjunt vermell-i-blanc creu que son els antecedents entre els dos equips són els que “estableixen fets i diferències entre ells”.

Segona final en 16 dies

“La il·lusió és màxima”, ha expressat Bielsa. Aquesta serà la segona final que disputa l’Athletic aquesta temporada, fet que genera “optimisme” en l’afició. Després d’haver perdut la final de l’Europa League contra l’Atlètic de Madrid, l’argentí considera que “poder jugar una altra final, propera a la que es va perdre, és una excel·lent oportunitat”.

De cara a la final, Bielsa ha entrenat al seu equip, no anímicament, sinó centrant-se en “la dinàmica i la intensitat del joc”. L’entrenador se sent afortunat perquè és “el convidat d’un partit que estimula al poble futbolístic”.

Estratègia al camp

Per a la final de la Copa del Rei, el tècnic de l’Athletic Club ha analitzat els partits de Lliga en què es va enfrontar al Barça en funció de dues variables “perquè vam perdre” i “perquè no vam guanyar”. Bielsa creu que, per aconseguir la victòria en aquesta final, “és indispensable que cada futbolista estigui a prop del seu màxim potencial”. D’aquesta manera, intentarà que l’estratègia col·lectiva marqui “les diferències” a favor del conjunt vermell-i-blanc.

Suport total

Bielsa ha manifestat que encara no té clara l’alineació definitiva. Tot i això, tota la plantilla de l’Athletic Club ha viatjat a Madrid per decisió dels jugadors, tal i com ha comentat l’entrenador: “Li vaig preguntar a Iraola i Gurpegui i em van contestar que volien que viatgessin tots els companys. Jo tan sols vaig reaccionar en funció d’aquesta comanda. Per mi, aquesta situació és més dura perquè fas mal al jugador que ve i no participa”.

Un dia abans de la final de la Copa del Rei entre l’Athletic Club i el FC Barcelona, el cos tècnic blaugrana ha fet pública la llista de convocats. Com s’esperava, hi són amb l’alta mèdica Alexis Sánchez i José Manuel Pinto, que ja feia dies que treballaven amb normalitat una vegada superats els seus problemes físics. També hi ha quatre jugadors del filial: Montoya, Bartra, Dos Santos i Tello. Les absències seran les previstes: Alves, Puyol, Abidal, Fontàs i Villa.

Pep Guardiola s’emportarà a Madrid tota la plantilla, amb l’única excepció d’Éric Abidal.

Últim entrenament, al Camp Nou

El Barça ha culminat la preparació per a la gran final aquest dijous a la tarda amb un entrenament a porta tancada al Camp Nou. Per ultimar els detalls del duel amb l’Athletic Club, els tècnics han traslladat l’activitat de la Ciutat Esportiva a l’Estadi. Al marge dels convocats, també s’han exercitat els jugadors del Barça B Planas i Oriol Rosell.

Després de la brillant victòria del Barça Regal en el primer duel de la sèrie de semifinals, el seu tècnic s’ha mostrat “molt content”, però alhora prudent. “Hem fet un partit molt complet, amb molt de ritme, però només és l’1-0. Tenim prou experiència per saber que és el mateix guanyar d’1 que de 30. Sempre s’ha de passar pàgina i pensar en el següent partit”, ha indicat.

Pascual ha elogiat el treball dels seus homes tot i l’ensurt del principi. Segons ell, “no era fàcil remuntar un 0-6 d’inici amb els últims esdeveniments”. I afegia: “Ho hem fet bé, ens hem posat al partit molt ràpid i hem estat francament bé en defensa i en atac. Hem fet una primera part molt bona i la segona hem viscut de l’avantatge”. Per a l’entrenador hi ha hagut tres aspectes clau: “Hem estat molt bé mentalment i físicament i correctes en l’encert”.

Diumenge, més

Tot i la diferència en el resultat, Pascual ha recalcat la qualitat i la persistència del rival, el València. “Ells ho han donat tot fins a l’últim segon, és un equip extremadament exigent. Tenen capacitat de reacció i segur que diumenge serà molt dur”, ha avisat. El tècnic del Barça Regal espera una nova prova complicada en el segon partit: “Crec que serem capaços de preparar-nos bé i ens trobarem un rival que ens posarà les coses molt difícils”.

La valoració d’Erazem Lorbek

“Hem estat molt concentrats, ens ha sortit tot bé. Estem 1-0 i ara toca preparar-nos per al proper partit”

“Estic molt content de poder anotar i l’important es guanyar”

“El nostre joc ha estat molt fluid davant d’un equip com el València, que juga bé”

“És clau guanyar els dos primers partits de la sèrie, estàs molt tranquil”

La Creu Roja facilita el trasllat divendres, 25 de maig, a 11 socis del FC Barcelona amb mobilitat reduïda o discapacitat a Madrid amb motiu de la celebració de la final de la Copa del Rei. Aquest acompanyament es tracta d’una acció especial del projecte ‘T’acompanyem!’ que van endegar ambdues entitats aquest febrer.

El trasllat i acompanyament d’aquests socis del FC Barcelona amb discapacitat o mobilitat reduïda d’arreu de Catalunya a l’estadi Vicente Calderón, de Madrid, el fan quatre membres voluntaris de la Creu Roja i es fa per dos mitjans: a través de carretera, amb un vehicle de transport adaptat que surt de Bellver de Cerdanya, i per tren, amb l’AVE, que surt des de l’estació de Sants de Barcelona.

Un cop a Madrid, aquests voluntaris prestaran suport a aquests i altres socis del Club amb discapacitat o amb problemes de mobilitat que s’hi hagin desplaçat pel seu compte perquè puguin accedir fàcilment a les localitats de l’estadi Vicente Calderón.

Fa un any, la primera experiència

Aquest acompanyament especial té el precedent de la final de la Copa del Rei jugada a l’estadi de Mestalla (València) a principis d’abril del 2011, en el qual es va mobilitzar un equip de nou membres de la Creu Roja, entre ells un professional de la infermeria, per traslladar sis socis del club blaugrana.

El projecte ‘T’acompanyem!’, ha realitzat, des de febrer, en 13 partits diferents (9 de Lliga, 1 de la Copa del Rei i 3 de la Champions Leage), 78 acompanyaments dins el Camp Nou i ha dut a terme el trasllat de 12 usuaris des dels seus domicilis. Tot aquest dispositiu s’ha cobert amb 222 places d’acció voluntària de la Creu Roja.

El FC Barcelona vol gaudir de la final de la Copa del Rei amb tots els seus socis i aficionats. Per aquest motiu les xarxes socials i els canals oficials del Club s’uniran per donar la possibilitat d’explicar les seves experiències a tots aquells barcelonistes que viatgin a Madrid i que gaudeixin de la final de la Copa del Rei contra l’Athletic de Bilbao.

A través de l’etiqueta de Twitter #copaFCB, els millors missatges, fotografies i vídeos seran seleccionats i publicats a través de la web del FC Barcelona per explicar el viatge a Madrid i les hores prèvies a la final de la Copa entre el Barça i l’Athletic Club.