Jordi Verdura Ribas

What kind of circus is this ?
What kind of fools are we ?
When is the final curtain ?
What can I do to set me free ?

Welcome to the real world
You better be strong
Never know which way to go
It might end up wrong
So you better be strong – Preview it on Path.

Ja van intentar reventar un procés electoral: de l’11 al 14 de març de 2004. Aquell cap de setmana l’encara President del Govern Espanyol (en funcions) Aznar, va trucar als directors de les principals capçaleres de premsa escrita espanyoles per convèncer-los que l’autor dels atemptats era ETA. Alguns, com Antonio Franco (El Periódico de Catalunya) s’ho van empassar i van treure ETA a portada, altres com José Antich (La Vanguardia) no van caure a la trampa. Què no és capaç de fer la dreta en unes eleccions autonòmiques si en unes generals va ser capaç de tot això: Acebes, Aznar, TVE, …  El que fagi falta i sense escrúpols. Nosaltres a la nostra que tots aquests escàndols només tenen una resposta, el vot, la participació massiva el proper diumenge. El teu vot en clau de nou estat, perquè tenim pressa i és el moment oportú. 

VÍDEO: Clubbed to Death (Rob Dougan, 1995). Inclosa a la banda sonora de The Matrix (1999).

Start! elecció per tarda de treball amb una presentació en @prezi

Ahir es va conèixer que no hi haurà coalició de partits independentistes per les properes eleccions al Parlament. ERC, SI, RCat i DCat eren els que es trobaven per mirar d’arribar a un acord final que es plasmés en forma de candidatura única. No ha estat possible, però per què?. Si segueixes llegint aquest modest apunt no obtindràs resposta a tal pregunta, només llegiràs una petita reflexió del seu autor, una sèrie de preguntes que encara no m’he respost del tot. Vaja, un buidat interior de divendres nit. Amb el vostre permís, m’hi poso.

Sembla que es vulgui crear un bloc que representi l’esquerra independentista per quan ja siguem independents. Allò de l’esquerra i la dreta. La dreta es dóna per suposat que la representa CiU i ja va bé als actors protagonistes ahir. Doncs ara mateix no és el que toca perquè: 1. No som independents i 2. CiU és al centre.

Sembla que hagi d’haver un únic actor indepe, el més indepe de tots i sobretot ha de ser d’esquerres. Els que ahir envoltaven la taula de negociació són ex-algún-altre-partit-polític, petites capelletes que s’han anat creant i han anat subsistint, són supervivents. I ara s’han de tornar a retrobar per presentar-se sota el mateix nom, llista, etc. Ara?, per què?.

CiU està governant, té companys de viatge com en Duran i la Puta i la Ramoneta a l’ombra. Les últimes 3 setmanes el MHP Mas ha fet passos clars i decidits. Aquesta posició seria més fàcil de defensar des de l’oposició, però no. Sembla que CiU té les idees més clares no?, per què?.

Calia una escenificació com la d’ahir?: llarga reunió al Parlament pel matí que segueix per la tarda en un altre espai. Calia fer pública la trobada?. Segons el meu parer no. Un diumenge per  la tarda a casa d’en Junqueras amb els Tena, Laporta, Carretero i els corresponents segons n’hi hagués hagut prou. Si va bé, el dilluns s’escenifica l’acord i si no hem arribat a bon port, no passa res. I fins i tot ho podem tornar a provar en un breu espai de temps; la pressió mediàtica no existeix.

No entenc la sensació de buidor de tants independentistes ahir vespre. Més que desil·lusió el que em preocupa és la desconfiança que es generarà ara i en els propers temps entre les formacions i els seus votants. De fet, hi ha coses que ja venen de lluny i el poble va per davant i mirarà de sumar més que no pas aquestes forces polítiques que ja van demostrar males maneres per les últimes eleccions al Parlament.

Ara mateix el que demanem són missatges clars i quan el que ressalta de la notícia d’ahir és el desacord amb l’ordre a les llistes electorals, la gent el mínim que fa és escalfar-se, amb tots ells. Ningú es salva del foc, i més quan el comunicat vol mostrar una bassa d’oli quan no deuria ser així. Doble moral, doble patacada pel que vol sentir-se representat amb una gran coalició.

No ha estat possible. De fet, es va intentar fa dos anys i tampoc va ser-ho. Ens hi estem acostumant a que els que s’emboliquen amb l’estelada no arribin a acords i pel que sembla últimament, els que s’emboliquen amb la senyera i l’europea ens representin i ens sentim orgullosos dels seus actes.

Calen els 4 partits que ahir no van arribar a cap acord per seguir empenyent, però també cal que els mateixos valorin el moment actual i no pensin en l’endemà de la independència. Per això ja tenim en Miquel Calçada preparant-se a fons als EUA. De moment, l’únic que està fent passes fermes i decidides cada dia des de l’11 de setembre és el President Mas, el Govern de Catalunya i per tant la federació CiU. Doncs després no vinguin alguns a queixar-se que si les majories, que si la dreta catalana, … No hauran estat a l’alçada que precisava el moment històric, segur que el MH Heribert Barrera hagués fomut un clatellot a més d’un ahir al migdia, abans que fós massa tard. Heribert, perdona’ls perquè no saben el que fan.

Hi haurà un dia en que en @ramontremosa en @raulromeva i en @junqueras acompanyats de molts eurodiputats s’instal·laran a la plaça de Luxemburg, aprofitant que tal com diu la guia de Brussel·les “… los jueves por la noche la plaza de Luxemburgo se convierte en el lugar ideal para liberar las tensiones laborales…” i amb una dedicatòria especial a @VidalQuadras faran una performance com la del vídeo.

Serem o no un país lliure, però a hores d’ara tothom queda retratat i els tics feixistes d’alguns càrrecs electes ja posen els pèls de punta a europeus i europeístes. Una mostra; aquest tuit de @raulromeva : “Dos col.legues (un suec i un finlandès) se m’acosten esverats, en conèixer declaracions Vidal-Quadras: “What is he doing. Is he mad?”.

VÍDEO: Praise You (Fatboy Slim, 1999).

Servidor no hi entén de bicicletes tot i que de ben petit ha estat un vehicle de desplaçament i esbarjo habitual. No hi entenc des de l’estricte sentit professional: pesos, materials, marques, …  L’altre dia però, em va venir al cap una situació que crec val la pena analitzar (o no?!?) per fer un comparatiu casolà.

A casa tenim dues bicis híbrides, una amb 13 anys de vida i l’altre només amb 3 anys. La vella té 7 pinyons i 3 plats i la nova, 8 pinyons i 3 plats. En una petita pujada pots posar el “molinet” (plat petit combinat amb el pinyó gran) a les dues i comproves que amb la nova, la de 8 pinyons, puges més còmodament, però tot depèn (com sempre) de les teves cames. Si no estàs gaire fort (és el meu cas) els 8 pinyons et van millor que els 7, no pateixes tant i puges amb menys esforç. Els materials de les bicis han canviat, els pesos s’han reduït i els preus són més o menys els mateixos per una gama similar, tot i la diferencia d’anys.

Tot el que he exposat es pot aplicar fil per randa al nou iPhone 5 en comparació amb el seu antecessor l’iPhone 4S, excepte el preu. És més prim (0,17 cm!), pesa menys (28 g!), té una mica més de resolució (1136*640 el 5 per 960*640 del 4S), té més pantalla (1 cm! passa de 3,5” a 4”) i té un xip que processa el doble de ràpid (l’A6 del 5 vers l’A5 del 4S). Ahir vaig tenir l’oportunitat de tenir-lo a les mans i les sensacions van ser com les que vaig tenir a l’agafar la bici nova de 8 pinyons:  vaig una mica més ràpid fent el mateix, i res més. Hi ha un estancament clar en l’evolució tecnològica que queda palesa en l’esperat iPhone 5. Millores que podrien fer més fàcil i pràctica la vida de l’usuari, que a hores d’ara no es visualitzen perquè, o bé no deuen existir, o bé no han estat prou testades, o bé no són rendibles per implantar-les en un nou dispositiu. Les millores que tenim són les característiques tècniques i estan perfectament definides, però el plus d’innovació i de sorpresa que va haver-hi fa uns anys amb els salts de nombre (de l’1 al 2, del 2 al 3 i fins i tot del 3 al 3GS) no hi és. Una de les raons deu ser perquè l’usuari desitja, espera, busca, (no) necessita molt més del que pot oferir l’empresa fabricant i d’això n’és culpable la mateixa empresa amb els caramels que ens ha anat oferint en els pocs més de 5 anys de vida que tenen els telèfons mòbils, com ara els coneixem. Nosaltres també hem d’entonar el mea culpa pel fet de sucumbir a tots aquests caramels tecnoemocionals que ens han anat oferint.

El panorama comunicativo ha evolucionado durante el último siglo y medio a una velocidad desigual. Con cada nacimiento el entorno ha tenido que readaptarse y buscar una función distintiva y propia que le permitiera sobrevivir a la amenaza de un nuevo medio comunicación. Los medios, como la energía, no mueren, sino que se readaptan. Al […]

El passat dimecres, en el primer partit de Champions al Camp Nou d’aquest any es va cridar Independència! (veure vídeo). Fa unes setmanes es criticava des d’alguns perfils de xarxes socials que la gent portés estelades el dia de la Supercopa d’Espanya contra el Madrid. I també fa uns dies es penjava una estelada des d’un palco del Gran Teatre del Liceu. Ahir, es va fer el pregó de Festa Major a la Plaça de l’Ajuntament a Calella i la gent va cridar en un parell d’ocasions Independència!. Cal comentar com estava la Plaça Sant Jaume dijous al vespre?.

Què tenim? doncs tenim espais físics representatius i humanitat. Un Camp Nou, uns culés; un teatre, uns espectadors; una plaça, uns ciutadans. Unes queixes, uns clams, uns reclams, unes esperances expressades col·lectivament. Exactament igual que l’11 de setembre d’enguany, però enlloc de ser 1,5 M s’hi veuen petites reproduccions de centenars o milers de persones. Tot molt català, molt cívic i assenyat.

Qui no vulgui pols que no vagi a l’era i a aquestes alçades que no ens vinguin a dir el que hem de fer, ja som grandets, coneixem més bé que molts el mot “democràcia” i volem marxar per emprendre un nou camí.

Pensant en el particular món de @kainxs i els seus #hombrecitos :: #barcelona #diagonal (Taken with Instagram)

under construction #sagradafamilia #barcelona (Taken with Instagram)

La Torre Agbar a quatre cubs de distància. Sortim una mica malalts del #cgutenberg #barcelona (Taken with Instagram)

Champanillo i Plaça Vicenç Ferrer a #calella (Taken with Instagram)

La terminologia que va fer servir ahir el #PresidentMas per referir-se a les estructures d’Estat em va deixar pensant en el concepte que ja n’havia fet bandera ERC durant els dos tripartits. Sí, se’n feia poca difusió (allò de la mala comunicació del tripartit) però s’estava treballant en estructures d’Estat. Sense pensar-ho gaire em venen al cap dos exemples: l’ACN (Agència Catalana de Notícies) i les ambaixades de la Generalitat a l’exterior. Les estructures d’Estat no les tenim però hi podem destinar recursos perquè tal com ha dit Miquel Calçada en alguna ocasió, “quan tinguem Estat propi, ens agafi preparats”. Ell n’és un exemple, s’està formant.

Com ja he comentat, l’ERC dels dos tripartits va treballar bé aquests temes però es va equivocar de President. El President de la Generalitat no estava per la feina i aleshores la feina feta no va tenir transcendència. Amb el #PresidentMas al Govern (almenys en el segon tripartit) aquest concepte potser no hagués sortit en la compareixença d’ahir a Palau.

Els fets ja els coneixem. A grans trets: 2 tripartits, unes consultes, dues manifestacions… La travessia pel desert de CiU, però sobretot d’Artur Mas durant dues legislatures l’ha situat com un home pragmàtic, amb capacitat d’escoltar i el més important, amb capacitat de lluita. Es nota. Per això aquests dies em dic a mi mateix i als que m’envolten, encara que sigui en veu baixa i amb la boca petita: “anem bé”. Ja sabem que el blat fins que no és al sac i ben lligat, no és blat.

Artur Mas: “Si la consulta la quieren hacer ustedes a nivell del Estado, lo más probable es que sea que NO. A lo mejor si ahora hicieramos una consulta en Europa de que si quieren que España siga en el Euro también nos echarían”. Esmorzar col·loqui en el Fòrum Europa. Madrid, 13 de setembre de 2012.

Dia de reflexió. Si pots, passa el dia amb la família que demà tenim un partit molt important. #parauladePep #11s2012 #tenimpressa #calella #calellaesmes #stickhouse (Taken with Instagram at Stickhouse)

El Mercat Municipal de #Calella obra de l’arquitecte Jeroni Martorell (1877-1951), un dissabte pel matí. #calellaesmes #igerscalella #igersmaresme #market #mercado (Taken with Instagram)

Fàbrica Llobet-Guri de #Calella El lloc més visitat del proper curs, després de l’escola #extraescolars #calellaesmes (Taken with Instagram)

Taken with Instagram

Noia i gos #calella #calellaesmes #igerscalella #catalunyaexperience (Taken with Instagram)

Summer Love #calella #calellaesmes #igerscalella (Taken with Instagram at Passeig De Mar)