Dani Camarero Mayor

Bien pues parece ser que desde hace unas semanas ya tenemos implantada la actualización de Panda. Después de observar su funcionamiento se puede llegar a pensar que los enlaces linkbuildings ya no están tan considerados como lo habían estado hasta ahora, de nuevo toman mas fuerza los blogs, y con ello los contenidos.

hasta aquí todo bien, parece que los más beneficiados somos los usuarios, a los cuales se nos muestran resultados relevantes (content is the king). Por suerte esto supone mas trabajo para las personas que nos dedicamos al SEO, debemos optimizar nuestras pagina con nuevas descripciones, etiquetar correctamente las imágenes y añadir todo el contenido que le pueda dar más valor bajo la mirada de Panda.

No debemos olvidar la importancia en el posicionamiento que nos puede ofrecer Google +  , y la inmensidad de plugins y extensiones que han surgido para poder hacer circular ls contenidos por la red, todo esto todavía pendientes de la publicación de su API.

Llegados a este punto, podemos llegar a la conclusión que una vez tenemos claros nuestros objetivos y localizada nuestra audiencia, de nuevo cobran  protagonismo los Copywritings y su aportación de contenidos optimizados para SEO. Las empresas cada vez tienen que ofrecer unos mejores contenidos, que vinculados a las plataformas sociales que utilicen,  la relevancia y repercusión que alcancen en las mismas, podrán verse reflejados en las SERPS de Google.

Personalmente me gusta esta nueva actualización, ya que me proporciona (de momento) más confianza que los resultados anteriores, dónde los primeros resultados que habían, no siempre eran los más relevantes. Como todo, supongo que “hecha la ley, hecha la trampa”, y que con el tiempo, aparecerán nuevas técnicas para continuar engañando al algoritmo, si que ya no existen

Después de mucho tiempo trasteando con la herramienta de Google Analytics, finalmente este fin de semana me decidí y realicé el examen de certificación individual que ofrece Google.

Toda la documentación para realizar el examen la podemos encontrar perfectamente ordenada en  Conversion University . No existen estudios reglados de Analítica Web, es por este motivo que muchos de los proveedores de herramientas de medición ofrecen certificaciones para acreditar el conocimiento de sus herramientas.

Para obtener la certificación de GAIQ, es recomendable repasar toda la información de Conversion University, a no ser que seas una personal que ha trabajado muchísimo con la herramienta y la conoce al detalle. Entre el contenido del examen, encontramos etiquetados de campañas, cookies, filtros, segmentos, event tracking etc…

Disponemos de 90 minutos para realizar el examen, con un total de 70 preguntas de las que tenemos que responder correctamente 56 (80%) para poder aprobar el examen. El examen lo podemos pausar y tenemos un máximo de 5 días para poder terminarlo.

El examen se basa en la versión 4 de Google Analytics, supongo que en breve se actualizaran los contenidos a la nueva versión.

Para más información también pueden interesarte los siguientes posts:

http://www.edgarsanchez.net/blog/gaiq/

http://www.susanaaparicio.com/aprueba-el-examen-de-google-analytics/

http://trucosgoogleanalytics.com/aprobar-examen-google-analytics-gaiq-1815/

http://www.web-analytics.es/blog/certificaciones-google-analytics-gaiq-gacp/

http://elenamillan.com/certificacion-individual-google-analytics/

Si “Me gusta” como Google se ha metido, esta vez creo que si, en las Redes Sociales. Han integrado algunas de sus plataformas y le ha sacado toda la fortaleza social, ¿empezamos con el +1 ¿ o la cosa ya venía de más lejos ?, bueno lo dejaremos en el aire.

Después de 2 intentos fallidos Google Wave y Google Buzz, (de errores se aprende), Google ha integrado algunos de sus servicios, usabilidad y los medios sociales, de tal forma que me ha producido una gran experiencia de usuario, ¿de eso se trata verdad?

Probablemente pueda estar equivocado,  y de aquí unas semanas casi que ni nos acordemos de ello, pero tengo la impresión que no va ser así, veremos como sigue avanzando.

Mucha mas info actualizada wwwhatsnew

Recientemente hemos podido observar muchas campañas de publicidad ( no olvidemos esto) en los que las marcas prácticamente no aparecen, o al menos de una forma tan directa a la que nos tienen acostumbrados, la marca queda en un segundo plano, se acercan a los consumidores en forma de juego y dejando en nosotros una percepción distinta de marca.

¿Es esta percepción, la que puede hacer que el consumidor acabé escogiendo a esta marca y no a otra ? sinceramente creo que si. La forma de publicitar a cambiado de la mismo forma que ha cambiado el consumidor, cada vez más impermeable a según que tipos de publicidad.

Voy a poner algunos ejemplos, que han aparecido durante las últimas semanas. La campaña de Desperados, ¿quien creía que Flash estaba muerto?, esta campaña en una pagina premuim de Youtube en la cual se nos invita a una fiesta interactuando con nuestros amigos de Facebook y permite compartir y twitear el resultado, viralidad al 100 % ( a parte de todos los datos personales que obtiene de nosotros ) campaña de la agencia Dufrense Corrigan scarlett.

Seguimos con más, la campaña de Magnum Pleasure Hunt, un paseo por diferentes sites en forma de juego recogiendo bomboncitos. También desarrollada con flash. Al igual que la anterior también permite compartir los resultados en Facebook y Twitter. Realizada por la agencia Lowe Brindfors.

Otra más, esta ya tiene algo más bastante tiempo, la aplicación de Schweppes para Facebook que nos permite de una forma muy fácil personalizar nuestro perfil de Facebook con una facilidad tremenda.

Otra, el site de Edding que nos permite utilizar sus productos de rotulación en un mosaico y compartir en el resultado en Twitter, Facebook o enviar por correo.

Y ya para terminar el genial video stop motion de Evian Baby inside, no es un juego pero da para mucho.

Desde hace unos días, mas bien semanas…, se me ha dado la oportunidad de escribir en el blog de Elogia, la Agencia en la que trabajo. De hecho se la ha dado esta oportunidad a todos los trabajadores de ella.

Los blogs corporativos cada vez más, si es que no lo son ya, van demostrando ser una herramienta muy eficaz de comunicación y de relación entre los empleados y el mercado, proporcionando una comunicación bidireccional muy interesante y provechosa para ambas partes si se sabe cultivar de una forma adecuada.

¿Que mejor información para los DAFOs que los que puede proporcionar un blog?

Pero lo que realmente me gusta de esta iniciativa es que cada uno de nosotros podemos expresarnos en él, escribir sobre lo que nos gusta y quizás, de una forma diferente a cómo lo haríamos en nuestro blog personal. Al mismo tiempo, podemos leer y conocer las inquietudes de nuestros compañeros, crear de estas forma unos conocimientos que compartimos con cada uno de nosotros, y con todas las personas que puedan encontrar interesante la información que todos vamos depositando en él.

De la forma con la que se elaboró el blog de Elogia podemos encontrar información en el post del blog de @influenciador.

Bien sin ir más lejos aquí os dejo mi primer post en el Blog de Elogia.

Google caffeine fué largamente esperado por los practicantes de SEO en todo el mundo por el enorme impacto que tiene sobre la búsqueda en Web 2.0. Es el único motor que funciona tomando lo mejor de contenido, más el de las SERPs a medida que escribe. Como escribe Google en su blog, es con un sistema de capas. Caffeine se proporciona información al 50% de lo más fresco como resultados de búsquedas en la web de su último índice.

En base a lo dicho anteriormente, podemos decir que los resultados frescos son la mayoríaresultados que vienen de los blogs, foros, o una noticia o incluso un Twit, ¿ que efectos pueden tener caffeine en el SEO que se ha practicado hasta ahora?

Realmente no es que estemos buscando en tiempo real, si no que estamos buscando en los en la Base de datos de Google de una forma diferente. Las personas tenemos necesidad de buscar información de lo que nos rodea, Google nos proporciona precisamente eso, pero con la diferencia de que cada vez somos más exigentes y queremos resultados de más relevancia y encontrar exactamente lo que estamos buscando.

Al mismo tiempo que Google quiere darnos sus mejores resultados, los bloggers y editores también quieren que su contenido sea compartido e indexado, quizás por ese motivo podemos entender la forma del también gigante Facebook, el cual permite precisamente esto, compartir contenido de una forma muy rápida.

El motor de búsqueda de Google se organiza en capas, trabaja las páginas web en los índices y los almacena en las capas. Algunos de los cuales se actualizan más rápido que otros. Si estás en la capa superior, bingo ya que serás indexado por Google con más frecuencia. Probablemente porque se actualiza el contenido más rápido y su autoridad es el sitio más alto.

Google Caffeine analiza la web en pequeñas porciones y actualiza su índice de forma continua, de esta forma cada vez que encuentra nuevo contenido lo puede sumar al índice. Caffeine no es nada mas que lo que ha inventado Google para hacer frente a la Web 2.0 y en la manera en como ha influido en los resultados de búsqueda.

Bien, pues a lo que íbamos, ¿cómo afectará esto al SEO? Los medios sociales evidentemente quieren aprovechar esta oportunidad, con lo cual los SEO, tendremos que buscar la manera de entrar en los medios de comunicación social en la manipulación de las SERPs.

Enlaces, muchos enlaces en las redes sociales para posicionar el contenido, pero ¿y si Google se replantea el peso de los enlaces tanto entrantes como salientes? Claro está que cada vez vamos a tener más enlaces. Lo que tenemos que tene muy claro es que todos estos cambios benefician al SEO, ya que tiene que estar continuamente buscando y observando la evolución de los buscadores y las redes sociales. Como siempre que hablamos de SEO estamos hablando de suposiciones, pero me parece que la cosa puede ir por aquí.

más info

Foursquare la xarxa social de geolocalització acaba d’arribar als 5 milions d’usuaris a tot el món. Una xifra modesta, en comparació amb els més de 500 milions de membres de Facebook, però molt significativa pel seu creixement exponencial: a principis d’any tot just comptava amb 100.000, i cada dia s’hi sumen unes 25.000 usuaris més.

A Espanya, el nombre d’usuaris és encara gairebé testimonial: dades no oficials parlen d’uns 100.000.

Foursquare permet a la persona comunicar la seva ubicació física, “registrar” (fent check-in) via telèfon mòbil en arribar a un lloc, i compartir-la amb la seva xarxa d’amics, tant en Foursquare com a Twitter i Facebook. En cada lloc, pot llegir i escriure consells i coses a fer, consultar què més ubicacions estan més properes i quines opcions proporcionen, i saber quins amics estan al voltant.

L’alça de les xarxes socials com Foursquare basades en geolocalització és inqüestionable: Facebook va llançar a l’agost el seu propi sistema, Facebook Places, que el 15 de desembre ha començat a operar també a Espanya; Twitter va posar en marxa fa uns mesos Twitter Places (amb escàs èxit de moment), i Gowalla (amb una mica més de 350.000 inscrits) va decidir a principis de desembre ampliar les seves funcionalitats integrant en la seva aplicació per a iPhone.

L’impuls de la geolocalització ve de la mà de l’expansió dels smartphones, i la seva utilització com a via d’accés a les xarxes socials:  en l’últim any l’ús de xarxes socials en dispositius mòbils ha crescut un 275% entre persones de 14 a 44 anys. A més, el 7% dels adults que accedeix a Internet des dels seus mòbils són usuaris d’alguna xarxa social basada en geolocalització.

Per a les empreses, el geomarketing a través de xarxes socials com Foursquare obre noves vies de promoció: la possibilitat de segmentar en base a la localització de cada individu, la seva proximitat a l’establiment i el seu comportament previ.

Per a les empreses, i especialment els establiments, Foursquare ofereix una interessant plataforma a través de la qual llançar accions de màrqueting basades en la localització de la pròpia seu i la proximitat dels seus potencials clients en aquesta xarxa. Entre les opcions estan:

• Difondre ofertes, descomptes o promocions especials per a tots aquells que facin check-in i es presenten, per tant, en persona, en el lloc indicat en Foursquare. Per exemple, la cadena Notodohoteles ofereix la targeta de Soci VIP amb només fer arribar. Es una manera senzilla per atraure públic a l’establiment, ja sigui un bar, un restaurant o qualsevol altre negoci. La versió “virtual” dels cupons descompte, però sense costos d’impressió ni difusió. I amb l’avantatge que proporciona la immediatesa i la proximitat física al potencial client. Fins i tot, es poden realitzar accions conjuntes de màrqueting entre diferents establiments d’un mateix edifici o àrea, sense cap tipus de complicació logística.

• Fidelitzar clients, proporcionant incentius o premis especials a aquells que més vegades facin check-in en un determinat període de temps.

• Realitzar enquestes, animant als usuaris a deixar la seva opinió sobre el lloc, els serveis, productes, etc.

• Analitzar el perfil de clients: l’administrador de l’establiment té accés a determinades dades, com quines han estat les visites més freqüents, qui s’ha registrat més vegades, a quina hora es fan els check-ins, etc.

• Reforçar la marca: Per la visibilitat que ofereix automàticament. A més, Foursquare permet la introducció d’una descripció de fins a 300 caràcters per a cada ubicació.

• Generar  trànsit cap a la web: també pot afegir-se la pàgina web de l’empresa.

Un bon exemple  de Foursquare i de la potència del geomarketing, la podem trobar en aquest post de BCNudge.

Bé aquesta entrada només és per desitjar-vos molt bones festes a tots. Tinc pendent durant aquest any afegir molt més contingut, i espero que alhora del vostre interès en el blog, ja que últimament, per motius varis el tinc força abandonat.

Prometo més continuitat. En fi el que deia molt bones festes i bona entrada d’any.

Fa una estona he descobert com programar els post amb WordPress, el cas és que he començat buscant un Plugin, i vés per on, ja ho porta integrat. La costum sempre buscant plugins per tot.

Moltes vegades és necessari deixar programats alguns posts perquè es publiquin automàticament a certa hora. En alguna ocasió en pot interessar tenir alguns post preparats, i llençar-los en hores de millor audiència o senzillament perquè ho tenim previst d’aquesta manera.

Anem a explicar com programar un post en WordPress. Potser molts usuaris ja ho saben però si algú es troba aquest post i no ho sap li pot servir d’ajuda.

Escrivim el post com ho fem normalment, i una vegada el tenim acabat no el publiquem directament, sinó que anem a la barra de la dreta del panell, en el qual veurem “Publicar”, aquí trieem l’opció “editar”, triem la data desitjada perquè el post es publiqui, i li donem al botó “publicar”.

Fet, ja tenim el post programat per a la data que volem, si per algun motiu volem modificar aquesta data ho poden fer sense problemes.

Hi ha una eina web que et permet fer un mapa gràfic d’on es concentren els teus seguidors de Twitter. En la era de la geolocalització, i amb les grans apostes de xarxes socials com Facebook per aquest tipus d’aplicacions, el cert és que la idea de veure per on es despleguen els teus seguidors és, a més de divertida, interessant.

Conèixer la geolocalització dels teus seguidors a Twitter és possible gràcies a MapMyFollowers. els resultats són força interessants o fan passar una bona estona tot refleixionant amb la dispersió de “followers” per la superfície.

Una aplicació més de geolocalització ( i  més que en vindràn ) que pretén ser divertida i alhora mostra com són d’importants les xarxes socials, i la força que està agafant la geolocalització, nomes cal mirar els anuncis fets per Facebook per a la seva versió Facebook Mobile .

Aquest passat pont de tots Sants, es va celebrar a l’Hospitalet de Llobregat el XVI Saló del Manga. En aquesta edició el saló va rebre la xifra de 65.000 visitants, que representa un increment del 10 % respecte passades edicions. Entre els molts actes que es van dur a terme podem mencionar la cançó “per mar i muntanyes” que van cantar Els amics de les Arts cantada en japonès, que com molts de vosaltres ja sabeu parla d’en Son Goku i la famosa “Bola de Drac“.

El saló també va comptar amb la presència de Peter Molyneux ,director creatiu dels Estudis Europeus de Microsoft Game Studiosper, per presentar el joc Fable III popular joc de rol.

El Saló del Manga va comptar amb el patrocini del nou Canal 3XL , el qual dona un ferm suport a tots els amants del manga ( entre d’altres ). El Canal 3XL, està destinat a un públic d’entre 16 i 25 anys, un públic 100 % dígital i acostumat a les noves tecnològies. Entre la seva oferta de programació manga i anime hi podem veure Bleach , Nana i Death Note . A més també hi podem veure en diferit els programes del , Crackòvia, APM i Vinagre.

Gran pregunta, i com a gran pregunta amb moltes possibles respostes i interpretacions en funció de la vesant en que es miri. Des del punt de vista de les persones que pensen que les marques han d’estar a les xarxes socials trobem els següents principals arguments:

Identitat de marca.

Reconeixement de marca.

Escoltar el que el mercat diu de la marca.

Construcció de Relacions ( bidireccionals ).

Comunicació en temps real.

Experiència Humana i creació de comunitat.

Gran repercussió amb un baix cost ( en principi ).

Fidelització.

Segmentació, promoció i màrqueting.

Aquestes entre d’altres, podrien ser a grans trets algunes de les més destacades de perquè les marques haurien d’estar a la xarxa socials.

Vegem ara el que en diuen les persones que creuen que no hi haurien de ser:

No si a d’estar si no té res per explicar.

No posar-s’hi si després s’han de deixar les plataformes abandonades.

No estar-hi sense tenir un bon pla de continguts.

Si no ha de servir per vendre el teu producte per què estar-hi ?

No ser-hi sense honestedat ni conversa.

Es cert que moltes empreses han volgut estar a les xarxes socials a qualsevol cost, i de qualsevol manera, però sembla que a poc a poc aquestes es van fent càrrec, que per entrar a les xarxes socials, cal tenir un bon pla estratègic.

Crec fermament que si no s’ha de planificar una estratègia a les xarxes socials amb unes pretensions de èxits immediats, ja que les xarxes socials requereixen un temps per poder formar la seva comunitat i entrar en una dinàmica òptima. Amb el temps i sempre que s’hagi fet una campanya amb les plataformes adequades per les necessitats de la marca, amb uns continguts de valor per als usuaris, podem extreure una important informació que ens permetrà definir els targets de la marca i en un futur analitzar i així poder adaptar els productes de la marca en conseqüència.

Per el que fa a marques, les quals tenen problemes de producte, és clar que el primer que haurien de fer havans de presentar-se a les xarxes socials és intentar millorar aquesta situació, ja que si apareixen a les xarxes socials aquests problemes es faran patents tard o d’hora.

En l’organigrama 2.0 hi ha definits diferents càrrecs. Avui anem a explicar les funcions de cada un d’ells:

Director de comunitats (Chief Community Officer-CCO): Aquestes funcions haurien de ser assumides pel director de comunicació. Una comunitat no ho és només en el món online. De fet, el treball fonamental del director de comunicació des de fa dècades és la creació i cultiu de comunitats (encara que els seus grups d’interès no s’hagin denominat d’aquesta manera en el passat). Aquest directiu coneix el funcionament i la forma de comunicar-se de manera multidireccional amb les comunitats i té, per tant, la capacitat de coordinar les polítiques corporatives en aquest sentit, amb independència que siguin en línia o offline. Per això, ha de dissenyar i desenvolupar l’estratègia perquè l’empresa interactuï amb les seves comunitats i establir polítiques interdepartamentals creuades per assegurar que tots els canals de comunicació de l’organització funcionin de manera integrada.

Director de mitjans socials (Social Media Director): Es el màxim responsable del desenvolupament de programes de construcció i gestió de comunitats en mitjans socials. Treballa colze a colze amb el director de Comunicació, per a establir objectius, consensuar mètodes de mesura (KPIs) i avaluació, a més d’establir els procediments de contingència en cas de detecció de possibles crisis i riscos. Així mateix, tots dos professionals han de definir conjuntament les polítiques d’ús de mitjans socials per part dels empleats (aquesta última funció pot realitzar en coordinació amb el / la director / a de RR.HH. i / o el responsable de comunicació interna). El director de mitjans socials és el màxim responsable de la planificació estratègica que permeti assolir els objectius. També ha d’interpretar els informes de resultats per analitzar la seva adequació a aquests objectius i redirigir les estratègies i KPIs en cas necessari. Així mateix ha d’establir la metodologia i procediments que haurà de seguir el seu equip d’empleats per al desdoblament de l’estratègia corporativa en mitjans socials i encarregar de donar forma al pla de formació dels empleats de l’organització en matèria de mitjans socials. La inquietud ha de ser una de les seves característiques bàsiques, ja que ha d’estar al corrent de les best practices, tècniques, plataformes i eines més innovadores i de decidir la seva incorporació o no a la seva estratègia. Per estar al corrent de les últimes novetats haurà de comptar amb la col.laboració del seu equip de professionals.

Estrateg de mitjans socials (Social Media Strategist): Es qui detalla i planifica el calendari de forma detallada, punt per punt, l’estratègia i les tàctiques que es duran a terme. Ha de conèixer en profunditat les eines i plataformes que permetin desenvolupar el programa, així com detectar noves oportunitats derivades de les innovacions que sorgeixen en el mercat i que poden aportar nous salts qualitatius al programa de mitjans socials. La intuïció és molt important en aquest càrrec, ja que ha de tenir una capacitat visionària per inspirar el seu equip, a més de capacitats racionals. Diguem que és més una persona de Powerpoint que d’Excel, però això no tregui que hagi de participar activament en el procés d’anàlisi i avaluació. És imprescindible que treballi de forma coordinada amb tot l’equip:

1. Amb el director de mitjans socials (a qui reporta) Per fer el desdoblament estratègic i tàctic es correspon amb la línia marcada.
2. Amb l’analític, per optimitzar el flux i participació dels membres de la comunitat i la seva possible posterior conversió.
3. Amb el sociòleg, per assegurar que les temàtiques tractades s’adeqüen a les conductes i to dels usuaris, així com a les tendències predominants. Tots dos executius també han de col.laborar per identificar prescriptors clau i crear un pla de cultiu d’aquests col.lectius.
4. Amb els gestors de comunitat i moderadors, per optimitzar el desdoblament tàctic d’activitats interactives amb els membres de la comunitat.
5. Amb els productors de continguts, Storytellers i programadors per definir el fons i forma de la presència en els mitjans socials de l’organització.

Gestors de comunitat (community managers): La seva funció és la de gestionar la planificació d’activitats concretes, supervisant als moderadors i controlant que les activitats es desenvolupen de la forma prevista. Han de  monitoritzar la xarxa i escoltar converses en xarxes socials, fòrums i en la blogosfera, tenint en compte els matisos, per assegurar que els missatges s’adaptin, en la pràctica, al desitjat i per detectar possibles situacions de risc. Assignen diàlegs i converses als equips de moderadors. Creen grups i perfils a més de gestionar el flux de treball i l’estat de les respostes. També participen en el diàleg directe amb els membres de la comunitat. Es tendeix a titllar de geeks o frikis, però és perquè a la majoria de community managers els encanta la seva activitat quan són realment són bons i volen estar constantment a l’última per aportar noves idees.

Moderadors: Són els interlocutors que interactuen amb els membres de les comunitats de l’organització. Els seus perfils són els de “usuari oficial” de l’empresa. Són els que gestionen, juntament amb els community managers, “el moment de la veritat”, on l’organització se la juga en posar-se en contacte directe amb les persones que formen part de la nostra comunitat o amb aquelles que tinguin algun interès compartit amb nosaltres ( ja sigui positiu, neutre o negatiu). Desenvolupen la seva tasca en blocs, xarxes socials, microblogs, fòrums, plataformes de periodisme ciutadà i són usuaris intensius, igual que els community managers, de qualsevol tipus de recurs 2.0, on pal (ja sigui en text, vídeo, àudio, imatges … ), responen, realitzen comentaris, referencien, fomentant la participació (ja sigui mitjançant activitats incentivadores o simplement per satisfer el desig de col.laboració o la vanitat dels participants). Igual que els community managers, amb qui han d’estar en contacte permanent, han de monitoritzar constantment la xarxa per avisar als seus superiors sobre qualsevol rumor o percepció negativa i donar una resposta (consensuada amb la direcció de comunicació) el més ràpidament possible per minimitzar riscos.

Productors de continguts: Desenvolupen el contingut (peces de disseny gràfic, fotografia, vídeo, àudio i, és clar, textos per posts, comentaris, wikis …) en coordinació amb l’estrateg de mitjans socials i els community managers. La presència en mitjans socials no té sentit si no s’aporten continguts propis. El contingut és el rei i ha d’estar íntimament lligat als angle d’enfocament determinats pels Storytellers.

Storytellers: no només importa el que expliquem. La majoria de les vegades és més important com s’expliquen les coses: els angle d’enfocament, el punt de vista, el marc en què se situa l’acció i els factors que influeixen en ella. El factor subjectiu és fonamental per aconseguir “enganxar” als membres de la comunitat. Aconseguir el famós engagement és la tasca dels Storytellers, uns professionals que gràcies al component emocional i empàtic que aporten a les històries que es desenvolupen en els mitjans socials aconsegueixen predisposar favorablement a les persones a qui ens dirigim i generar ambaixadors i prescriptors favorables a la nostra causa.

Sociòlegs i etnògrafs digitals: observen les cultures, tendències, evolucions de conducta en les comunitats virtuals i comparen interaccions basades en paraules clau i marques. També analitzen el contingut de les converses, la freqüència i el to utilitzat en les xarxes socials, identifiquen tendències i prescriptors tant en els mitjans de comunicació, mitjans socials, blogs o comunitats. Preveuen comportaments i evolucions de tendències. Amb la informació obtinguda contribueixen a dissenyar estratègies i desenvolupar noves polítiques, en coordinació amb el social mitjana strategist i el social mitjana director.

Programadors: els mitjans socials està basats en plataformes tecnològiques, pel que si es vol desenvolupar un programa sofisticat és imprescindible la participació d’aquests professionals. Creen blocs, webs, microsites, landing pages, widgets, mashups, sales de notícies, wikis, xarxes socials, fòrums, grups o qualsevol altra eina, plataforma o aplicació que allotgi contingut, converses i interactivitat. Un dels aspectes més destacables a tenir en compte pels programadors són els sistemes de seguretat que han d’incorporar les aplicacions pròpies, que sempre han d’assegurar la privacitat dels usuaris.

Analista de Mitjans Socials (Social Media Analyst): és el rei de les dades. Disposa de la informació quantitativa del que passa en les nostres comunitats: quants usuaris, el seu nivell d’activitat, la seva procedència, la seva segmentació, el temps que passen en cada part de les nostres plataformes, el recorregut que realitzen, el factor de conversió, on fan clic, quins dies i hores són les de major activitat, etc. Aquesta radiografia permet disposar d’una base de comportament dels membres de la comunitat a partir de la qual prendre decisions estratègiques per a l’evolució del programa de mitjans socials, i fins i tot relatives a altres activitats de l’empresa. Les conclusions són estudiades per l’analista, el director, l’estrateg i els community managers, el que permet prendre decisions consensuades sobre on i quan realitzar determinades accions.

SEOs / SEMS: Resulta convenient comptar amb la seva opinió de forma regular a l’hora de desenvolupar i evolucionar el programa 2.0 ja que poden aportar determinades dades que poden resultar fonamentals per augmentar el grau de rellevància en els cercadors de les nostres comunitats.

Advocats: els mitjans socials han de tenir en compte determinats aspectes legals, de manera que la participació puntual d’aquest tipus de professionals mai està de més.

Formador de mitjans socials (Social Media Trainer): és qui ha d’assumir la dura tasca de formar els empleats en l’ús de mitjans socials. Desenvolupa la seva tasca sota la batuta del director de comunicació / CCO i del director de mitjans socials. El seu desafiament és crear ambaixadors de la nostra organització a la xarxa.

Via: Font original mediossociales

Actualització: Interessant slideshare de Aerco.

-

Ahir vaig estar a Porta 22 de Barcelona Activa a la xerrada sobre reputació Digital, el ponents de la conferència eren Francesc Grau @fgrau, consultor a Conzentra , Pedro Rojas @seniormanager consultor 2.0, i Sergio Ibáñez @sergioibanez emprenedor tècnic de feina en 2.0.

El tema de la reputació Digital és un tema d’actualitat, del qual cada vegada se’n parla més . Durant la xerrada es van anomenar moltes coses interessants, és evident que avui en dia, és igual de dolent no tenir presència a la xarxa, que tenir una mala reputació en ella. a Internet tots som marques personals, i està demostrat que cada vagada més les empreses que tenen alguna necessitat d’incorporació miren a la xarxes socials per veure el perfil dels possibles candidats, és més, aquesta presència pot decantar la balança de la decisió final cap a un indret o un altre.

Si m’haig de quedar amb alguna de les frases que per mi van tenir més sentit, em quedo amb : el secret de la reputació digital, el sentit comú com la vida mateixa, per Francesc Grau. La informació que publiquem a Internet actualment està disponible a tercers, i això provoca un efecte dinamitzador, tant per el bo com per el dolent.

Durant la xerrada els assistents van anar “tuitejant” la xerrada utilitzant el “hashtag” #reputación, deixo un fitxer amb les diferents participacions de les persones per si el volen mirar. També els recomano un post de @evasanagustin sobre la xerrada.

Actualitzacions Post de @marc_es al seu blog, Durant l’event ens vem poder conèixer  o “desvirtualitzar” bé a ser al mateix.

Reputació i Networking a Webbar via @victorpuig

El que no és i podria ser la Resputació Digital via @RobertoCarreras

Mitjançant la pàgina http://www.theconversationprism.com/ descobreixo la infografia amb l’evolució de les diferents eines que ens brinden les xarxes socials. El Prisma de conversa ens dóna una visió del conjunt d’eines dels mitjans socials, classificats i organitzats per com la gent ho utilitza a la xarxa. V 3.0 introdueix nous grups i xarxes, i també elimina les xarxes que ja no estan en joc.

Per descomptat, certes xarxes i eines han desaparegut o s’han fusionat, alhora, han sorgit nous serveis respecta la infografia anterior. Les categories també han transformat una mica. Algunes branques s’han esfondrat, consolidat i s’han establert noves classificacions. El que queda clar és que estem en un escènari canviant de manera continua, i que cada vagada aquestes eines van adquirint més potència i interactivitat entre els usuaris.

via: briansolis

Capitalisme una història d’amor (Capitalism a Love Story) va ser estrenada a l’octubre de 2009 als Estats Units, i relata de manera crítica l’eliminació de llocs de treball, i la crisi financera de 2008 i l’assumpció d’Obama. Segons el realitzador Michael Moore, el desastre de l’economia estadounidese, va començar molt lentament en el final del govern de Jimmy Carter.

Moore en una pel.lícula original filmada post crisi financera, critica el capitalisme ferotge dels Estats Units i ens fa reflexionar sobre el treball i les accions de les empreses davant la tan esmentada Responsabilitat Social ètica.

Hi ha diversos punts de la pel lícula destacables sobre el paper dels treballadors en el sistema econòmic actual, l’eliminació de llocs de treball i la voracitat d’algunes empreses a buscar rèdit fins i tot davant la mort dels seus empleats. Qüestiona certs aspectes del capitalisme, que lluny d’oferir seguretat econòmica, ha desencadenat la pitjor crisi econòmica post guerra mundial. La desregulació de la legislació financera als EUA, va fer que grans financeres convertissin en un gran casino l’economia nord-americana. L’erari nord-americà va haver de salvar els bancs aprovant 700 mil milions de dòlars, però qui salva les milions de famílies que no van poder pagar els seus deutes i van perdre les seves cases “.
La idea principal de la història, es basa en que el capitalisme necessita ser reemplaçat, no per un altre sistema, sinó per la democràcia, advertint el creixement d’un poder tirànic que va reemplaçant a poc a poc al sistema democràtic: una elit financera que domina el món amb uns guanys superen els guanys de la població en un 95%.

Capitalism a love story

Via: http://www.losrecursoshumanos.com/

Segur que més d’una vegada has pensat que és una molèstia haver d’anar seleccionant un a un a teus amics de Facebook quan vols suggerir una fan page, creada per tu o un altre. Doncs bé, hi ha un truc que funciona de meravella per a seleccionar tots els teus contactes de cop, el procés és així de simple

1. A la fan page fas clic a l’enllaç de “Suggerir aquesta pàgina als meus amics”, apareixerà l’habitual finestra on seleccionar a qui vols enviar-li el suggeriment.
2. En comptes d’anar seleccionant un a un, sense abandonar la pàgina, enganxa aquest codi a la barra d’adreces del navegador:

javascript:elms=document.g
etElementById(‘friends’).getElementsByTagName(‘li’);for(var fid in elms){if(typeof elms[fid] === ‘object’){fs.click(elms[fid]);}}

3. Prem INTRO al teu teclat
4. ¡Màgia!, Se seleccionen automàticament tots els teus amics, ja només has d’escriure el missatge personalitzat si així ho desitges i fer clic al botó de “Enviar invitacions”.

Actualització: Aquest sistema ja no funciona, actualment tenim plugins per Chrome i Firefox per poder-ho fer. Més info Aqui
via : redessociales

Les coses no es poden deixar per última hora… ahir al matí vaig començar a trucar als diferents punts de venta per comprar l’entrada per Els amics de les Arts, evidentment no en quedaven. Cap a les 18:30 vaig anar al local Cal Llovet a veure si en el lloc del concert podia comprar les entrades, un dels membres del grup molt amablement em va indicar amb qui havia de parlar, però com que ja hi havia anat molta gent i els havien dit que no ens va tocar a les 20:00 anar a fer cua .

Finalment vem aconseguir entrades, però lamentablement força gent es va quedar sense. El concert també va ser un descobriment per mi ja que hi vaig descobrir Cesk Freixas una música actual de cantautor. Us deixo un parell de vídeos que hi vaig grabar ahir.

PD: Avui toquen a Barcelona per les festes de la Mercè

No fa massa vaig descobrir el bloc el cullerot festuc i em va cridar l’atenció aquesta recepta d’un Dry Martini:

• 10 olives farcides d’anxoves
• 100 ml de martini blanc dolç
• 1 rajolí de ginebra
• 4 fulls de gelatina de 2 gr

1. Desfer els fulls de gelatina amb aigua freda.
2. Posar en un cassó el martini i la ginebra i escalfar-ho fins a 25º. Treure del foc i afegir al gelatina, barrejant fins que es desfaci.
3. Omplir uns motlles amb una oliva cadascuna i abocar el martini barrejat amb la gelatina.
4. Deixar refredar a la nevera almenys 2 hores.

PD: En recepta original del Dry Martini el vermouth ha de ser dry, però per la recepta millor posar-lo dolç

FONT: Recepta de la revista Descobrir Cuina nº 73, del Xef Jaume Saumell (Restaurant Tall de Conill).

Ja fa uns dies, seguint el meu humil TL de Twitter, he vist alguns usuaris que aconsellen i donen consells varis de com s’ha d’utilitzar Twitter. No cal esmentar que els departaments de Marketing de les empreses han vist el potencial d’aquesta eina ( i d’altres com Facebook, foursquare etc… ) i que evidentment si han bolcat. Però la pregunta és, quina és la finalitat de Twitter:

servicio de microblogging que permite a sus usuarios enviar y leer micro-entradas de texto de una longitud máxima de 140 caracteres denominados como tweets

Partint d’aquesta definició, entenc que si algú li ve de gust donar el bon dia quan es connecta per primer cop al matí, o la bona nit quan se’n va a dormir, fer una foto al plat que s’ha cuinat per dinar etc… és totalment legítim, i que per tant no és necessari dir que Twitter és una eïna que va molt més enllà, i que tots aquests conceptes són relatius en funció de la teva localització, o bé que a la gent no li importen aquestes coses. Entenc, des del meu punt de vista, que si no t’agraden aquestes coses d’alguns usuaris la solució és ben senzilla, ningú està obligant a seguir aquesta persona, de la mateixa manera que jo segueixo a persones que considero interessants i que elles no em segueixen a mi.

Resumint i tornant al títol del post, la meva avia sempre em deia: viu i deixa viure basant-te sempre amb el respecte cap a les altres persones, per tant piula i deixa piular.