alsanan

Android y Ubuntu units. Interessant idea: que el mateix mòbil es puga usar com un ordinador “normal”… http://t.co/F6JM8zac #fb

Traduit de l’editorial de New York Times

Una versió d’aquest editorial apareguè a la premsa el 18 de febrer de 2012, a la pàgina A22 de l’edició de Nova York amb el titular: Europe’s Failed Course.

Les economies en lluita de la zona euro com Grècia, Portugal, Espanya i Itàlia no poden tallar el camí de tornada al creixement. Exigir una austeritat rígida com a preu de l’ajuda europea ha prolongat i aprofundit les seus recessions. Han fet els seus deutes més difícils, no més fàcils, de pagar.

Això no és un tema de debat filosòfic. Els números ho demostren.

Com Landon Thomas Jr. de The New York Times ha informat aquesta setmana, Portugal ha complert amb totes les exigències de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional. Ha retallat els salaris i les pensions, ha reduit la despesa pública i els impostos recaptats. Aquestes mesures han aprofundit la recessió, el que els fa encara menys capaços de pagar els seus deutes. Quan va rebre un rescat al maig passat, la proporció del deute de Portugal al producte interior brut era de 107%. Per al proper any, s’espera que augmente al 118%. Aquesta relació seguirà augmentant mentre l’economia es contrau. Això és, en efecte, la definició mateixa d’un cercle viciós.

Mentrestant, la contracció de la demanda i els temors d’un col·lapse contagiós segueix espenent més països europeus cap a la zona de perill del deute insostenible.

Per què els líders d’Europa estan tan decidits a negar la realitat? La cancellera alemanya Angela Merkel i el president Nicolas Sarkozy de França, en particular, semblen incapaços d’admetre que s’han equivocat. Encara estan captivats per la idea il·lògica, però seductora, que cada país pot emular el model impulsat per exportacions d’Alemanya, però sense les dècades d’inversió pública i sense els tipus de canvi artificialment baixos que són crucials per l’èxit d’Alemanya.

La senyora Merkel també sembla decidida a complaure els prejudicis dels votants alemanys que creuen que el sofriment és l’única manera de purgar Grècia i altres països del sud d’Europa de les seues formes llibertines.

No hi ha dubte que Grècia s’ha comportat inexcusablement, gastant més del que podia permetre, fracasant en cobrar impostos a alguns dels seus ciutadans més rics i manipulant els seus llibres. I mentres ens solidaritzem amb les protestes gregues contra l’austeritat excessiva, no tenim paciència amb els polítics que segueixen arrossegant els peus sobre les reformes pro-creixement i les privatitzacions. Però la cura no és ni un càstig col·lectiu, ni la recessió induïda. Europa ha d’estar disposada a ajudar Grècia a eixir dels seus problemes – amb la condició que els polítics grecs, finalment es comprometen a reformes de mercat.

Sota la forta pressió dels inversors internacionals, els líders de la zona euro han ajustat recentment algunes de les seves polítiques. El Banc central europeu ha injectat liquiditat molt necessària en el sistema bancari del continent. Els plans estan finalment de camí per afegir diners a un fons europeu de rescat infrafinançat crónicament. Però fins que no abandoni la creença errònia que l’austeritat és la forma d’alleugerir el deute, fins i tot aquestes mesures no seran suficients.

Amb Grècia acostant-se ràpidament al dia (probablement el mes que ve) quan ja no puga pagar els salaris del empleats públics i dels creditors estrangers, Europa encara no ha alliberat els diners del rescat necessaris. No està clar si la senyora Merkel i el senyor Sarkozy i altres estan jugant a veure qui és més “xulo” amb Atenes o pensen que podrien suportar la fallida de Grècia i la eixida de la zona euro. Els riscos són enormes.

Com a mínim, una fallida grega podria enviar rèpliques expansives perjudicials a través de les finances de governs i bancs de tot Europa. L’ideal i la pràctica d’una Europa unida patiria un dur colp. Aquests són els alts preus que tota Europa hauria de pagar per aferrar-se a una idea equivocada.

http://t.co/jrPzF8w1 » Alguns apunts sobre la reforma http://t.co/Uxp6z2Tb

- fa uns mesos pensava que tendirien a fer que la gent contractada treballara mitja jornada per donar lloc als aturats. M’equivocava. Volen més: Volen tindre dos o tres persones a temps complet pagant el mateix que abans pagaven per una persona. Per això no s’explicita en cap lloc el treball a temps parcial. Per això la desbordant alegria de la patronal que ni en els seus millors somnis ho haguera esperat. Com en els supermercats: el 3×1 que a Alemanya li ha permet dir que només té un 7% d’atur (però a quin preu?).

- conèixer si la reforma és positiva o negativa per a la economia (ja sabem que no ho és per als treballadors) tardarà uns mesos. Si Rajoy s’equivoca (la ideologia neo-liberal està fracassant estrepitosament encara que s’empenyen en tancar els ulls amb força) el carrer acabarà exigint el seu cap… Per altra banda, aquesta reforma imposada per Europa (Alemanya va fer una reforma quasi idèntica en 2003). Ara té molt poc d’atur, però amb un fort increment del treball de molt baixa qualitat que redueix el consum, i per tant la sensació general del país és de forta crisi. Només han aconseguit “maquillar” la xifra de l’atur real.

- la evolució dels indicadors comença a deixar clara una cosa: No anem a conèixer una “eixida de la crisi” com molts estàvem esperant. Senzillament estem a les portes d’un canvi immens de paradigma econòmic. La economia anirà desunflant-se poc a poc i ens esperen dècades de “decreixement” i pobresa (la qual cosa no té perquè ser roin… tot depèn de l’actitud davant eixe fet i si sabem aprofitar les noves oportunitats). No tornarem a “créixer” (el Sant Grial econòmic). Les grans empreses ja ho saben i el que estan fent és furtar el que no és d’ells per omplir les reserves i aguantar el més possible, encara que això implique deixar desprotegida a la població.

- aquesta reforma és només el principi. Vindran més i seran pitjors per al treballador mitjà.

- Ah, i un molt bon control dels temps per part del PP alhora de traure la reforma: hui ningú parla de Garzón. Millor per a ells, perquè no hi ha cap defensa possible.

Tuenti Móvil Sense contracte 3 cèntims minut i opcionalment 1 GB per 6€ o 3 GB per 15€. Només usuaris de Tuenti. http://t.co/XAdNT0ep #fb

Vivir con menos: Lamentos finales http://t.co/65bvgGh3 #fb

“Ahí le has dao”. xD

Vivir con menos: La pausa de la que todo lo demás depende http://t.co/DprmCl1h #fb

Hamster free ebook converter | convertir ebooks entre formats de forma fàcil http://t.co/pc2p7oMo

Rajoy insiste: el objetivo es el empleo, y la reducción del déficit el instrumento http://t.co/ORmcndmq Jo insistisc, dèficit o atur, trieu!

Tribunal imparcial, en teoria. Proves evidents. Confiança en la justícia i… veredicte incomprensible. Camps? Alberto Contador? Cert jutge…?

On posar els diners d’una amortització parcial de hipoteca.Reduir termini o quota mensual? Per mi millor termini. http://t.co/EXhvB7Yx #fb

-Els homes de la teua terra -va dir el petit príncep- cultiven cinc mil roses en un jardí i no troben el que busquen.

-No ho troben mai -li vaig respondre.

-I no obstant això, allò que busquen podrien trobar-ho en una sola rosa o en un poc d’aigua…

11.666.827 espanyols al borde de la pobresa. Així i tot les prioritats són l’educació o l’avortament… Paciència. http://t.co/mo5k3mfs #fb

España cuenta con la red móvil más rápida del mundo según Akamai. http://t.co/3uhz1rys No tot són males notícies…

De vegades, els polítics no són sempre els culpables de tots els mals. De vegades, són ells els que han de ignorar certes peticions que, de fer cas, acabarien en el caos. Sempre pense això quan veig a la patronal demanar contínuament mesures per fer l’acomiadament més fàcil tindria com a conseqüència una precarització encara major del mercat de treball (ja tenim la més elevada d’Europa), el que tindria com a conseqüència una caiguda en picat del consum i, amb ell, una desaparició exagerada en el número d’empreses i una destrossa immensa en la economia…

Però de vegades, els polítics cedeixen, encara que saben o sospiten les conseqüències. Per exemple, en l’anterior legislatura, el govern de ZP va pactar amb les elèctriques, i a canvi d’altres concessions, que la facturació fóra mensual sabent que la lectura dels comptadors es feia cada dos mesos. Les elèctriques suposaren que fent lectures estimades i cobrant més diners dels que tocava, podrien traure interessos i obtindre així més beneficis. El que ha acabat passant és que la gent s’ha cabrejat de tal manera que han obligat a que les elèctriques invertiren més en atenció al client, el que ha fet que reduïren beneficis. Evident per a molts, però no per a ells. El resultat el coneguem ja tots: han aconseguit que el nou govern torne al sistema anterior i han tirat la culpa al govern anterior com si la mesura no l’hagueren demanat ells i fóra una ocurrència de ZP.

Ara veurem si precaritzen encara més el mercat de treball…

De vegades pense que vivim en un país de xiquets que porten corbata…

x10mini

kindle

mama

m

emailscam

Las ofertas de Iberdrola

Contra Iberdrola

osx

codejam2011

Email

Dropbox

info

Comprar ordenador

Entrar

candidats

domo

Vist en vimeo.com

Si una cosa ha dejado clara el equipo de gobierno del Partido Popular desde que accedió a la gestión del municipio, ha sido el constante trabajo y esfuerzo realizado para favorecer el empleo local.

Cada año se dota se dota una partida presupuestaria para el Plan de Autoocupación que va destinado al fomento del empleo…

Més en ppalgemesi.es i riberaexpress.es

La Fonteta de Sant Lluís es va omplir ahir de Festa d’Algemesí en el descans del partit Valencia Basket – Gravelines, on la Muixeranga va fer les seues tradicionals torres humanes. Igualment, el president del Valencia Basket, Vicent Solá, i l’alcalde d’Algemesí, Vicent Ramón García Mont, es feren intercanvi de detalls entre ambdós entitats en record d’este acte….

Més en riberaexpress.es, lasprovincias.es, lasprovincias.es, lasprovincias.es i levante-emv.com

[...] Proelit ha conseguido esta misma semana que inversores indios se comprometan para financiar al 100% este proyecto, que supondrá una inversión de 20 millones de euros y ocupará una superficie total de 360.000 metros cuadrados entre Guadassuar y Algemesí, donde se construirán 16 pistas de tenis (la mitad cubiertas), otras tantas de pádel, 5 para la práctica de hípica (dos para salto, otras dos para doma clásica y una para grandes eventos) y 2 canchas de polo…

Més en levante-emv.com

Per reparació d’un tram de la calçada, el carrer del Dos de Maig estarà tallat al trànsit del 20 de febrer al 2 de març i a més no es permetrà estacionar-hi. En este carrer –amb la direcció d’accés canviada– només es permetrà l’entrada als garatges en el tram comprés des de la plaça del Cid fins al carrer del Pintor Ribera. Disculpen les molèsties.

Vist en algemesi.net

No és política de Més Algemesí portar a plenari assumptes que no tinguen una relació directa i clara amb la política municipal, però en aquesta ocasió considerem que cal fer una excepció. El membres de la Coordinadora, molts de nosaltres pares i mares de xavals d’aquesta edat ens hem quedat impactats amb les imatges que hem pogut contemplar relatives a la repressió i agressions que estan sofrint els estudiants de València que majoritàriament opten per una acció no violenta…

Més en mesalgemesi.com i informaciodelaribera.blogspot.com

L’alcalde d’Algemesí ressalta la línia d’actuació de l’espai d’art d’Algemesí, que a través de la col•laboració entre institucions i un intens treball de gestió ha aconseguit una important programació expositiva per al 2012 encapçalada per esta mostra…

Més en algemesi.net, riberaexpress.es i lasprovincias.es

Més Algemesí considera preocupant i cridaner que en 2011 es gastara el doble en advocats i plets jurídics de l’inicialment pressupostat. Els pressupostos de 2011 contemplaven inicialment una partida de 19.000€. D’acord amb la documentació que obra en l’expedient de liquidació del pressupost de l’any passat les ordres de pagaments de la partida corresponent ascendien a 50.516,33€…

Més en mesalgemesi.com i riberaexpress.es

La Comissió Taurina vol donar el pésame i expressar el seu condol a la familia i amics de Pepe el Fuster, qui ha faltat hui dilluns 20 de febrer d’un atac al cor. La Comissió vol també expressar el seu agraïment per la feina que havia estat fent els dos últims anys com a fuster de la Plaça de Bous d’Algemesi.

Encara no esta disponibles data i hora de l’enterrament.

Descanse en pau.

Vist en setmanadebous.com

Si la Nota de Prensa del PSPV de Algemesí y las declaraciones de Marta Trenzano fueran un examen, podríamos decir que ha suspendido con nota…

No ha hecho falta más que unos días para que el tiempo nos dé la razón y deje, nuevamente, en evidencia unas declaraciones que únicamente tenían la pretensión de engañar a los ciudadanos.

Vist en ppalgemesi.es

No és política de Més Algemesí portar a plenari assumptes que no tinguen una relació directa i clara amb la política municipal, però en aquesta ocasió considerem que cal fer una excepció. El membres de la Coordinadora, molts de nosaltres pares i mares de xavals d’aquesta edat ens hem quedat impactats amb les imatges que hem pogut contemplar relatives a la repressió i agressions que estan sofrint els estudiants de València que majoritàriament opten per una acció no violenta. Indignats i corpresos hem decidit presentar aquest matí una moció de repulsa i condemna a la brutal actuació de la policia antiavalots.

És signe d’una societat democràtica que al gent discrepe i manifeste al carrer la seua disconformitat. Silenciar els que discrepen i protesten per la via de la violència és digne de societats totalitàries. La violència sempre és condemnable, vinga d’on vinga però la violència i brutalitat policial ho són més en un estat de Dret perquè no sols causa mal en els qui reben el cop, sinó que causa mal a la percepció que té la societat d’aquells que han de procurar mantenir l’ordre.

Una societat que envia a policies a perseguir amb porres i bales de goma al joves, que permet que la policia els colpege amb tant brutalitat i que els detinga per protestar, és un societat malalta. Un Cap de la Policia que s’atreveix a parlar dels nostres joves com a “enemics” és indigne del càrrec que ocupa. Des del dimecres 15 de febrer les actuacions policials no han fet més que agreujar la situació i els esdeveniments d’ahir dia 20 són una prova. La Delegada del Govern és la darrera responsable de la situació de tensió que s’ha creat perquè no ha sabut emprar els efectius policials per allò que han de servir, per evitar que les coses vagen a més. Aquesta ha optat per tot el contrari, per tirar-li “benzina al foc”, i ho ha fet perquè no sols vol uns joves sense futur sinó uns joves –i una societat- en continua submissió.

Per aquestes raons Més Algemesí ha presentat una moció per demanar que el plenari condemne els incidents i per a sol·licitar la dimissió de la Delegada del Govern.

Més Algemesí considera preocupant i cridaner que en 2011 es gastara el doble en advocats i plets jurídics de l’inicialment pressupostat. Els pressupostos de 2011 contemplaven inicialment una partida de 19.000€. D’acord amb la documentació que obra en l’expedient de liquidació del pressupost de l’any passat les ordres de pagaments de la partida corresponent ascendien a 50.516,33€. Tot i que no tenim detallat en el nostre apartat Algemesí en xifres totes aquestes minutes, ja que accedirem a aquest tipus d’informació a partir de juny de 2011, tenim detallats 35.886,50€ en minutes, alguna de les quals supera els 10.000€.

Així doncs l’Ajuntament ha destinat 31.000€ més del previstos -19.000€-, és a dir, més del doble dels diners inicialment previstos. Al judici del nostre grup polític això, a més de representar una desviació important de les previsions inicials,  és una mostra palpable que la política que duu endavant aquests equip de govern és una política molt allunyada del debat, el consens, el diàleg i la negociació, actituds i valors que són la millor prevenció contra els processos judicials. Minimitzar la conflictivitat jurídica és també una obligació del bon gestor.

Resulta cridaner comparar les despeses de 2011 amb les de 2010. En el pressupost de 2010 es va fer una previsió, per a plets, de 35.800€. Però durant 2010 sols es van gastar 12.311,27€ d’aquesta partida. Això significa que en 2011 s’hauran gastat més de quatre vegades en plets que en 2010. El que encara resulta més cridaner és que tenint aquests antecedents els pressupostos de 2012 hagen rebaixat la quantitat prevista encara més i sols contemplen per a despeses jurídiques i contencioses 15.000€.

L’experiència política d’aquest mig any ens ha mostrat com aquest equip de govern no negocia ni dialoga res, sinó que sovint imposa la seua voluntat per la força dels vots que els dona la majoria absoluta, i és per això que no ens estranyen aquestes elevades xifres que no son més que el reflex d’una forma de fer política des de la imposició política. Som conscients que de vegades els plets jurídics són inevitables, i que en moltes ocasions es poden guanyar el judicis, però Més Algemesí considera que el millor judici és el que no se celebra.  És per això que animem a l’actual equip de govern a que faça tot el que estiga a la seua mà, que pensem que és més del que fa, per tal de rebaixar aquesta elevada despesa. De segur que sent més prudents en algunes decisions, i fent servir el diàleg i la negociació -que no solen practicar-, moltes d’aquestes discrepàncies no arribarien als tribunals.

La darrera intervenció en el plenari del portaveu del grup municipal PP i a l’hora regidor de comunicació, així com el contingut de l’últim número del Butlletí d’Informació Municipal Berca posen en qüestió l’aparent “aperturisme” que la creació del Consell Municipal de Comunicació semblava apuntar. La primera obligació de la regidoria de Comunicació i del seu responsable és oferir informació correcta.

No ha estat així en el plenari extraordinari, on el regidor de comunicació, conscientment, intentà confondre a la ciutadania dient mitges veritats. En contestació a la nostra moció sobre al creació d’una pàgina web sobre el món esportiu local, el Sr Regidor de comunicació va adduir que no podíem demanar coses que ja s’estan fent, arribant a qualificar la moció com a extemporània. Per a intentar confondre als ciutadans va afirmar, textualment en la seua primera intervenció que “des de l’any 2008 açò està en marxa” aparentment referint-se a la pàgina sobre esports, tot i que a preguntes d’aquest grup, després aclarí que allò que s’havia encarregat a una empresa era una pàgina web per a llogar online les pistes, pàgina que estava feta però no activa. El problema, però, no és sols els seu confós i contradictori discurs, sinó que per encobrir la inactivitat de l’Ajuntament en matèria de comunicació es dedica a intoxicar l’opinió pública exhibint tres fotocòpies sobre tres pàgines que segons ells mostraven el treball que s’estava realitzant. En concret parla de tres pàgines que són:

1. La pàgina web del Museu Valencià de la Festa. No s’actualitza des de 2009 o 2010. La única notícia publicada és de setembre de 2009.  Encara es parla que la Conselleria “concedirà –en futur-a la Processó de la Mare de Déu de la Salut el títol de Bé d’Interés Cultural”, concessió que fou atorgada en agost de 2010. De l’elecció com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat sols hi ha un enllaç en la portada que obri una pàgina totalment en blanc. Cap referència més.
2. Una pseudopàgina web de la biblioteca municipal -algemesi.net/biblioteca- que no es tal i totalment buida de contingut. Malgrat que el regidor diu que està “lincada” en la pàgina web, això no és cert, desconeix allò del que parla: no es pot accedir a través de la pàgina municipal. Cal accedir, necessàriament, a través de google, perquè ni tan sols està en l’arbre de pàgines del propi Ajuntament. La suposada pàgina consta,  realment, de la secció “dades general” on apareix l’adreça, telèfon i horari, de la de “serveis” on es descriuen –mínimament- els serveis prestats.  La resta són enllaços a altres pàgines de biblioteques o pàgines en blanc. Aquesta pàgina, a la qual no es pot accedir directament, no s’ha actualitzat des de que es va crear i ofereix informació administrativa. Resulta totalment inoperant i no ofereix informació sobre llibres i novetats. (Som conscients que la biblioteca, que ha estat guardonada amb un premi pel Ministeri, no és qui deuria de fer-se càrrec del manteniment d’aquesta pàgina sinó el Gabinet de Comunicació juntament amb el d’informàtica).
3. Una suposada pàgina sobre la Policia Local que en la seua primera intervenció indicà que es posarà en funcionament en breu i en la segona intervenció indica  textualment  que  “totes les pàgines que he ensenyat ací estan actives” –incloguent-hi aquesta-. Nosaltres no l’hem trobada.

Tal i com textualment ens demanava, hem contrastat l’opinió i hem arribat a la conclusió que la informació que oferí als representants de la voluntat popular, i a tot el poble, és una informació sesgada i manipulada que sols intenta confondre a la ciutadania. No és Més Algemesí qui no està informant, tal i com acabem de demostrar, és el propi regidor de comunicació qui desinforma l’opinió pública, en contra del que deuria fer. No és l’oposició qui és “poco seria” –tal i com senyalava l’equip de govern en un comunicat- sinó que és l’equip de govern qui es poc seriós intentant confondre al ciutadà.

El darrer exemple d’açò és l’últim número del Butlletí Informatiu Municipal, butlletí que han convertit en un Butlletí d’Intoxicació Municipal al servei dels interessos del seu  partit. Novament veten informació rellevant per als algemesinencs i algemesinenques. Informen de la visita de la Consellera Bonig a les obres del pàrquing però no informen que no s’ha arribat a vendre cap plaça,  cosa que és més notícia que una visita protocol·lària. Utilitzen així els diners de tots per emmascarar i encobrir un fracàs. Els algemesinecs, que som els que paguem el BIM, el paguem per estar informats, no desinformats. Resulta increïble que les dues pàgines centrals les dediquen a informar i anunciar una nova subhasta de les places del pàrquing però sense informar sobre el resultat de l’anterior. Més Algemesí denuncia que l’equip de govern utilitza el BIM Berca per manipular l’opinió pública però no per informar.

Això se’n diu censura, una censura que ja denunciàrem en un comunicat anterior, la qual és tolerada pel màxim responsable de comunicació. A tot això cal recordar que Més Algemesí ha reclamat en dos plenaris que es rectifique al BIM una informació incorrecta apareguda. Malgrat comprometre’s a rectificar si la informació era incorrecta –i ho és- la rectificació no s’ha produït donat que no li interessa a l’equip de govern. Es demostra així l’ús partidista que es fa dels mitjans de comunicació municipals.

Per aquests motius sol·licitem del responsable polític que pose al Gabinet de Comunicació a actualitzar eixes pàgines i a generar contingut d’interés per als ciutadans. Al mateix temps que reclamen, una vegada més, que el BIM informe de totes les notícies d’interés per als ciutadans, siguen favorables a l’equip de govern o no. Esperem que el proper BIM es faça ressò de totes les novetats relatives al pàrquing, incloent que dos concursos han quedat deserts. Altrament estarien enganyant a la gent.

Com tots i totes sabem, l’atur és el problema més important què hem d’afrontar cada dia. En Més Algemesí en som conscients i volem aportar el nostre granet d’arena en forma d’informació i propostes. La primera feina a l’hora de buscar solucions és informar-se de la situació i analitzar les possibles eixides.

En Més Algemesí portem aproximadament un any informant de les dades locals de l’atur (Algemesí en xifres) i comparant-les amb les de pobles de la nostra comarca què per nombre d’habitants i estructura econòmica es pareixen al nostre, amb la finalitat d’informar de la situació del mercat laboral a la ciutat i la comarca.

Ara que acabem de començar un nou any, és el moment de tornar la vista enrere i analitzar com ha anat el tema de l’atur l’any 2011.

Primerament, Més Algemesí considera que l’evolució de l’atur durant l’any passat a la nostra ciutat ha estat negativa si mirem els resultants anuals. Si bé és cert que durant l’últim trimestre el nombre d’aturats/des ha baixat de manera important, no ho és menys que no hem rebaixat les dramàtiques xifres en taxa interanual i, a més, les hem incrementades un 13.6%.

De les ciutats de la Ribera del Xúquer que poden ser comparades amb la nostra segons els criteris a dalt esmentats, Algemesí és la que més ha incrementat el seu nombre de persones sense feina. Front al 13,6% d’augment a Algemesí, a la nostra ciutat veïna, Alzira, l’augment ha estat del 10.69%, a Carcaixent el 8,55% i a Sueca el 9,04%. Com podem veure, les dades són semblants i totes, per desgràcia, indiquen un augment considerable de l’atur. Sobre quines són les causes d’aquest increment n’estem al corrent a través de les notícies que dia a dia ens bombardegen des dels diferents mitjans de comunicació. L’objectiu d’aquest article no són aquestes causes generals sinó la situació en particular de la nostra ciutat. No espereu una crítica destructiva a l’actual equip de govern, ja que aquest no pot eradicar l’atur per moltes mesures que aprove. Un ajuntament no pot solucionar aquest problema però, sí pot pal·liar-lo.

La primera informació important que obtenim de les dades de l’atur és que aquest es comporta de manera previsible o siga, de manera repetitiva any rere any. Des del 2007 fins el 2011 l’atur ha augmentat entre gener i abril o maig (marcats en roig a la gràfica), per passar a estabilitzar-se o pujar lleugerament fins a l’agost. Després, des de setembre fins a novembre o desembre torna a baixar amb força (marcats en verd a la gràfica). El problema és que cada vegada que comença de nou el cicle, ho fa des d’un punt més alt com podeu veure a la gràfica de sota.

Aquests cicles estan relacionats principalment, com sabreu, amb la temporada de la taronja. És aquest un sector productiu que sol·licita de molta gent durant un temps reduït (pocs mesos i amb sort). És precisament aquest sector el que el nostre company Adrià Girbés nomena de manera reiterada als seus articles en aquesta mateixa pàgina. El sector agrícola en general i el subsector de la taronja en particular, ha passat de ser una garantia de recursos suficients per a una família fa uns anys a ser poc més que un hobby car per a la majoria d’actuals productors.

Açò no vol dir que l’única solució a la lacra de l’atur siga el camp però, si que vol dir que amb el camp podem comptar per a una futura eixida laboral si es fan determinades polítiques encarades a millorar la renda agrària dels xicotets productors i altres encarades a innovar en el sector agrícola i agroalimentari.

Respecte al què ens espera els primers mesos de l’any, si fem cas de la gràfica que acompanya aquest text i a les primeres dades sobre l’atur aparegudes de 2012 (atur de gener), ens espera un primer trimestre d’augment important de l’atur i la cosa no pinta massa bé per al treball lligat al camp degut al temporal d’hivern que estem patint els darrers dies. L’augment de l’atur de gener ha estat molt significatiu: un 7,63% que correspon a 215 aturats nous.

Finalment, recordar-vos que aquest article no tracta de solucionar el problema però qualsevol solució al problema de l’atur passa per ser conscients de la realitat que ens envolta. La realitat de les dades ens informa que el camp continua sent l’únic sector productiu en el qual podem confiar, sempre, és clar, que elaborem polítiques actives i de promoció del mateix. Això ho han de fer totes les administracions: l’estatal, l’autonòmica, però també la local. Altres ajuntaments, com el d’Alzira, prenen iniciatives al respecte. Trobem a faltar una major implicació de l’Ajuntament d’Algemesí amb el sector agrari.

Novament el pàrquing torna a donar un disgust a l’equip de govern municipal i al poble d’Algemesí. El dilluns dia 6 de febrer concloïa el termini per tal que les empreses interessades presentares les seues ofertes per a quedar-se amb la concessió administrativa de l’ORA i amb el lloguer de la planta en rotació del pàrquing. Novament, a l’igual que va passar amb la venda de els places en propietat, el concurs ha quedat desert, per no haver-se presentat cap empresa.

Més Algemesí ha pogut intercanviar opinions al respecte amb la màxima autoritat que és qui ens ha proporcionat aquesta informació, informació que agraïm sincerament. Pel que fa a la nostra valoració, considerem que aquesta és una mala notícia per al nostre poble, donat que minva la possibilitat d’ingressos per a enguany i no ens alegrem que haja estat així. Des de que es va constituir el nostre grup polític hem estat especialment crítics amb aquest projecte, un projecte que considerem totalment desafortunat, innecessari i sobretot que ha estat executat en el moment més inoportú. Començar la construcció d’un pàrquing  a meitat de 2010 i posar-hi tots els recursos del Pla Confiança han estat dues decisions polítiques –que no tècniques- desencertades i que han de fer reflexionar a l’actual equip de govern sobre la política que ha desenvolupat durant aquests anys anteriors.

El ben cert és que, ara per ara, tenim una inversió de més de 5,6 milions construïda amb fons públic que no ha donat cap rendibilitat ni econòmica ni social. Construir un pàrquing no era cap clamor popular, sinó una promesa electoral, un projecte “estrella” que s’ha “estrellat” per segona vegada. El problema és que el fracàs d’aquest projecte tindrà conseqüències negatives per a Algemesí. La primera és que hem desaprofitat 5,6 milions que podríem haver invertit en altres projectes més necessaris –millores via pública, reforma d’instal·lacions existents, camins rurals, Residència…-. La segona que hem deixat d’ingressar 1 milió d’euros per les places no venudes, i la tercera és que al quedar-se la gestió deserta, l’administració i despeses del pàrquing ha de córrer a càrrec de l’Ajuntament. Cal recordar que no existeix cap partida en el pressupostos per al  manteniment del pàrquing, la qual cosa significa un nou problema econòmic per a les arques municipals.

Més Algemesí ja advertí en el seu moment que açò podia passar, i ja advertí també dels greus inconvenients que tenia el plec de condicions que s’aprovà en el plenari de desembre. Recordem que l’Ajuntament exigia en aqueix plec l’avançament de 20 anys dels cànons de l’ORA i de lloguer del pàrquing, avançament que ascendia a 400.000 euros. Entre les 8 esmenes que presentàrem per a millorar el plec, hi havia una que demanava eliminar aquest punt, però no va ser aprovada. Més Algemesí intentà en el seu moment aportar la seua visió i, malgrat que l’equip de govern considere el contrari, dugué endavant una oposició constructiva. Som totalment contraris a l’avançament dels cànons més enllà del que és la pròpia legislatura i considerem que tenir que pagar 400.000€ d’entrada desincentiva clarament a les empreses.  De segur que açò ha estat una de les causes per les que no s’ha presentat cap empresa. Al nostre parer  pagar any a any -o per període 4 o 5 anys- possibilitaria, no sols que es presentaren empreses, sinó actualitzar el cànon amb l’IPC i treure més rendiment al pàrquing.

A judici de Més Algemesí els diners d’aquesta obra són els pitjors invertits, donat que demanar 12.500€ per any és demanar molt poc per a una obra que ha costat milions i milions. Tot això sense entrar a valorar la poca o escassa necessitat del projecte.

De totes formes pensem que ara és el moment de buscar solucions al problema o problemes generats per aquest estrepitós fracàs polític, fracàs que deuria tenir conseqüències polítiques per als impulsors. No obstant això, les conseqüències polítiques d’aquest fracàs no són  la primera i principal preocupació de Més Algemesí, sinó estudiar quines són, a hores d’ara, les alternatives realistes  per tal que el pàrquing no li coste diners de manteniment al poble. És per això que estem disposats, si se’ns demana col·laboració, a buscar i proposar solucions tan pel que fa a la venda de places. Nosaltres apostaríem, d’entrada, per llogar les de la primera planta als veïns a un preu competitiu. Pel que fa a la concessió de la planta de rotació, concessió que passaria per no cobrar els vint any per avançat sinó per reduir el número d’anys de concessió –els mínims per amortitzar la inversió- i fraccionar el pagament per legislatures.

Aquest polèmic projecte ha estat un despropòsit -començant pel fet que tot açò es fa per construir un Mercat que no s’ha construït-, i el projecte no podem més que qualificar-lo com un fracàs. Malgrat això Més Algemesí està disposat, com ja hem dit, a col·laborar en la cerca de solucions.

En concret la quantitat que deu és la de 359.193,04€ corresponents a 3375 rebuts i liquidacions per pagar. Aquests rebuts i liquidacions corresponen principalment al NIF del recentment finiquitat Institut Valencià de la Vivenda S.A –IVVSA- (2835 rebuts) i la resta als NIF de la Generalitat i al de la Conselleria de Obres públiques. La Generalitat deu una mitjana de 106€ per rebuts, rebuts corresponents als 10 últims anys. L’antiguitat d’algun dels rebuts es remonta a 2001 i tots ells corresponen a l’Impost Bens Immobles o al la taxa de recollida i/o tractament del fem d’aquests immobles.

Cal recordar que la Generalitat és propietària d’una sèrie de finques socials ubicades al barri del Raval (als carrers Montortal i Benimodo) i a la Ronda Verge del Carme (al final del Parc Salvador Castell, més enllà de la “passarel·la”) així com d’alguna altra vivenda social més ubicada en el grup de vivendes del carrer Pardines. El ben cert és que l’administració autonòmica ja fa 10 anys que no compleix amb les seues obligacions tributàries i es comporta de manera insolidària amb els algemesinencs i algemesinenques i dóna molt mal exemple.

No posem per a res  en qüestió la necessitat d’aquests tipus de vivendes ni la seua funció, però és evident que l’administració propietària ha de fer-se càrrec de les seus despeses. No oblidem que al ser una administració la deutora no se li poden aplicar interessos de demora ni es pot cobrar el deute per la via de constrenyiment. Així doncs a la Generalitat li ix a compte no pagar, donat que la inflació va devaluant el deute.

MÉS ALGEMESÍ ha tingut accés a aquesta informació perquè la va preguntar per escrit a l’Ajuntament i ha pogut veure i consultar hui l’informe de data 3 de febrer que sobre aquesta qüestió ha elaborat Tresoreria, tot i que no ha pogut quedar-se una còpia. Som conscients que els tècnics i responsables econòmics de l’Ajuntament són els primers que estan interessats en que aquest deute no prescriga i que per això, cada vegada que giren nous rebuts a l’Administració Autonòmica, reclamen també els rebuts pendents.

No obstant això pensem que aquest no és sol un problema econòmic, sinó sobretot polític i considerem que ha de ser l’equip de govern i la corporació sencera qui reclame públicament i fermament de la Generalitat l’abonament íntegre d’aquest rebuts o, en el seu cas, que es negocie un pla de pagaments per tal que els pague el més aviat possible. MÉS ALGEMESÍ presentarà demà una moció per tal que el plenari es pronuncie políticament sobre la qüestió i reclame el deute. L’equip de govern ha de tenir clar que ell està per defensar els interessos dels ciutadans que representa i no per encobrir la mala gestió dels dirigents autonòmics. Esperem que en aquesta ocasió es pronuncie a favor dels ciutadans i no com fa sempre a favor d’encobrir els seus superior.

En el plenari de juny, al voltant de la petició d’una construcció d’una rodona en el camí de la Creueta el senyor Alcalde afirma que “es mantenia en contacte amb l’IVVSA per a que desenvolupe de forma urgent el que és la zona de Xèxena”. El senyor Alcalde per al primer que deuria haver-se posat en contacte amb l’IVVSA és per a que pagara el seu deute. Però sembla ser que això no era la seua prioritat. Tenim un equip de govern que no toca peus en terra i que no sap ni quin són els principals deutors de l’Ajuntament –no oblidem que tal i com ja denunciàrem la Generalitat deu, a més a més, 1’5 milions d’euros en concepte de subvencions no pagades-. MÉS ALGEMESÍ recorda que va ser el propi Alcalde qui en el mateix plenari va afirmar que  “en Xèxena l’any que ve [referint-se a 2012] començarem per tal que la ciutat tire endavant”. Qui devia de començar aquesta actuació era, tal i com ha aparegut en la premsa ahir, l’IVVSA, encarregat d’urbanitzar la zona i construir 2500 vivendes de les 3500 previstes. Quan el senyor Alcalde fa aquestes declaracions sabia perfectament que l’IVVSA no podia pagar l’IBI ni la taxa del fem, i no obstant això enganya i crea falses expectatives en la població.

Considerem que l’actual equip de govern no està capacitat per a dirigir els destins del poble i que el que ha de fer és reclamar amb fermesa a la Generalitat que, a l’igual que fem tots els ciutadans i ciutadanes, que paguen els impostos que deuen des de fa 10 anys.

Ahir dijous se celebrà la primera reunió del Consell Municipals de Mitjans d’Audiovisuals, reunió que considerem una fita important per a Algemesí. Més Algemesí vol reivindicar la importància i la transcendència que té per a Algemesí el comptar amb dos mitjans de comunicació locals (el Butlletí escrit i la TV local) amb desenes d’anys d’experiència i que tenen al seu front a professionals de contrastada  solvència que conten amb el nostre suport incondicional.

Esperem doncs que aquesta reunió siga el final d’una etapa nefasta en aquests mitjans en la qual el control i la censura política ha estat per damunt dels criteris professionals que deurien imperar en tots els àmbits de la política comunicativa. Més Algemesí considera que, a diferència de la llibertat i qualitat que impera en els programes televisius dedicat als esports, la cuina… o en les seccions del Butlletí dedicades a associacions i/o personatges locals, en l’àmbit dels informatius els governs populars municipals han privat a la ciutadania d’informacions i notícies rellevants d’Algemesí. A més a més, han impedit l’aparició als espais informatius del butlletí escrit i de la televisió local de qualsevol tipus d’opinió i valoració discrepant amb les polítiques que practica l’equip de govern. L’única finestra oberta a la pluralitat és la retransmissió que es fa dels plenaris i la columna dels partits al Butlletí.

Aquestes valoracions que fem es basen en fets concrets. Acusem a l’equip de govern de practicar una censura i control ferri sobre les notícies que transmiteixen els mitjans de comunicació, censura digna d’altres temps de la història de l’Estat. L’aprovació de les obres del pàrquing, l’inici de les mateixes, les visites de vicepresidents, conselleres… han estat objecte de notícies i portades del butlletí municipal i han ocupat minuts i minuts d’imatges a la TV. Si això era noticia, no ho ha estat menys que no s’ha venut cap plaça. Aquesta notícia ha ocupat llocs destacats en les seccions comarcals dels diaris independents com Levante-EMV, Las Provincias o de les ràdios de la comarca com Alzira Ràdio o Onda Zero, ha eixit en diaris digitals comarcals com Riberaexpress, o en la televisió comarcal Ribera TV. Per contra, fins el dia d’ahir el noticiari de la televisió local no s’havia fet ressò de que no s’havia venut cap plaça. No ha aparegut ni una sola referència. Ocultar les notícies –i aquesta indubtablement ho és- perquè no interessen al poder polític que controla el mitjà de comunicació sols té un nom: censra. I això és el que s’ha fet amb la notícia de la no venda de les places.

Durant aquests últims anys l’equip de govern ha practica la censura i no ha deixat fer als professionals la seua funció. A més de l’entrevista que feren al cap de llista de Més Algemesí el dia les eleccions municipals, al portaveu de Més Algemesí sols se li ha fet una curta entrevista de dos minuts per valorar els resultats de les eleccions estatals. El mateix ha passat amb la resta de representants de l’oposició. Per contra les notícies de la TV local i les pàgines del butlletí estan plenes de declaracions de l’Alcalde o del responsable de torn sobre qualsevol tema aprofitant qualsevol acte –presentacions de llibres, actes culturals, actes oficials…- Mentre que l’Alcalde ha pogut explicar els pressupostos la resta no hem pogut fer arribar als ciutadans d’Algemesí les nostres valoracions. El mateix passa sobre la pujada d’impostos, sobre les obres del Mercat o del centre polivalent. La nostra única participació es limita a la columna dels “partits opinen”.

Resulta paradoxal que aquesta setmana el portaveu de Més Algemesí haja pogut explicar a tota la comarca la seua valoració sobre el pàrquing del Mercat a Ribera TV o que moltes vegades les seues paraules siguen recollides per Alzira Ràdio, o per les edicions comarcals dels periòdics i que no ho haja pogut donar aquestes explicacions a tots els algemesinecs a través d’un mitjà que ells mateixos paguen. El Partit Popular censura la presència de Més Algemesí i de la resta d’oposició en les notícies locals.

Malgrat això, tampoc volem reclamar per a Més Algemesí més minuts o més espai, ni cap tipus de quota. Nosaltres sabem eixir en la premsa sense necessitat de quotes o minutatge. El que reclamen simplement és que els polítics d’Algemesí deixen fer als professionals, que siguen ells qui establisquen, sense cap tipus de coacció directa o indirecta què és notícia, i que siga possible que apareguen als mitjans municipals altres veus discrepants amb les accions de govern, veus que no necessàriament han de ser de partits polítics; poden ser d’associacions, particulars, sindicats… La qualitat dels programes de la televisió local en allò que no són informatius està fora de tot dubte i és enveja de la comarcal, la qual cosa en fa confiar plenament en el criteri dels tècnics. Però el control polític a que sotmeten a aquests professionals en l’àmbit informatiu és propi d’una règimen dictatorial. Certament aquesta no és una política privativa del partit popular local, donat que tots coneixem la nul·la pluralitat de Canal Nou, però nosaltres estem ací per reclamar uns mitjans de comunicació municipals, lliures, plurals i independents de tota pressió política, cosa que fins ara no s’ha donat. Pensem que el regidor de comunicació que fins ara ha tingut el Partit Popular no ha tingut interés en que açò siga així i de fet, durant aquests quatre anys no ha introduït reformes que vagen en aquesta línia. No obstant això valorem com a positiu el fet que s’haja creat aquest Consell Municipal en el qual dipositem les nostres esperances de canvi.

A més a més, el fet que d’ara endavant l’emissió de la televisió local siga a través d’un canal de TDT d’àmbit comarcal i compartit per ara amb Sueca, deixarà més en evidència, per contrast, la política de control polític sobre els mitjans de comunicació. Per tot això reclamen ja un canvi radical en la política informativa de la TV local i del butlletí escrit, canvi que ha de passar, necessàriament, per informar ja del fracàs de la venda de les places del pàrquing.

Els ciutadans paguen aquests mitjans per estar informats, no per estar manipulats i desinformats.

Una economia de postguerra
Pense que aproximadament sobre una tercera part de l’economia d’Algemesí comparada amb el que era el 2007 ha estat  destruïda per la crisi. Aquesta és el meu punt de partida,   la base de la  meua proposta i de les accions realistes que n’haurien de sorgir. A  causa de la crisi encara que l’agricultura ha declinat molt  econòmicament, a  Algemesí és l’activitat -junt amb les que s’hi relacionen- més important, la que realment  sosté a molta gent, a pesar de les opinions que hi circulen. Podem afegir també la Ford (550 treballadors locals en 2011), la seua indústria auxiliar algunes empreses del polígon industrial i de pobles veïns. Per tal d’afirmar l’anterior considere que  s’ha afonat la construcció i quasi tota  la indústria i les activitats  vinculades a la construcció, el comerç i serveis locals se n’han resentit moltíssim i altres indústries també han caigut. Un efecte d’açò és que moltíssima gent del poble s’ho està passant molt i molt mal.

Tornant al camp, certament quasi ningú viu de la pròpia explotació de  propietat de la  terra, però viuen -o millor sobreviuen- entre dos i quasi tres milers de famílies treballant directament ,i sobretot, indirectament en l’agricultura, la recol·lecció, els magatzems, el transport i altres serveis, i en la indústria auxiliar. Bona part de les empreses  industrials d’ací deuen el seu origen i ubicació a l’agricultura, empreses industrials grans com Sos, Agriconsa, la indústria auxiliar d’envasos i confecció… Evidentment destaca   la Copal, però també els  magatzems de taronja grans i xicotetes, els transportistes,…

L’agricultura,  les activitats  connectades i la resta de les que produeixen per a fora  són la base econòmica, que alimenten el comerç i els serveis del nostre poble. Un nou comerç o servei local pràcticament no afegeix res, reparteix o fins i tot empitjora els que hi havia. En canvi un nou producte agrícola amb venda genera riquesa directa i indirecta. Ningú no ha d’oblidar que els salaris públics, els sous dels bancs i caixes, així com les pensions depenen en una part important d’aquestes activitats

Açò és el que hi ha ens agrade o no. El comportament realista implica sempre preguntar-se: ¿quines alternatives tenim? Per això, és essencial tindre en compte tot el que penja d’un camp en explotació. En l’agricultura  hi hagut dinamisme com també hi hagut rutina. S’han reconvertit varietats i s’han canviat de cultius buscant la millora econòmica. És molt important adonar-se que la rutina causa un risc important, perquè quan no t’adaptes a una realitat que canvia desapareixes. Tenim una tendència a seguir les rutines que a voltes és bona i altres no, però innovar  no vol dir que ens hem de tirar sense xarxa a les coses noves. Tampoc no podem ignorar  l’aparició de les subvencions de la Unió Europea que són un coixinet que ha permés entre altres cose mantindre cultius com l’arròs.

Fins no fa molt, resultava que els propietaris que no es dedicaven al camp n’obtenien rendes considerables. Açò era una situació excepcional que pràcticament no es donava en cap altra agricultura de petits propietaris que no cultiven directament. En les crisis anteriors a l’actual quan reculaven altres activitats econòmiques els aturats trobaven acomodament fàcil en l’agricultura i ara aquesta ho permet molt poc, però s’ha de fer alguna cosa i n’hem de parlar. De totes maneres, no li podem exigir miracles al camp quan hi ha hagut una falta molt generalitzada i acusada de prudència política i social que ens ha portat a l’enorme crisi que patim.

Hem de tindre en compte aquest paper clau de l’agricultura per al nostre benestar econòmic durant

moltes dècades, a pesar d’anys molt difícils com les gelades dels 50  i dels 60. És l’activitat  que encara  sobreviu i no em comptem amb una altra a pesar dels problemes de rendibilitat que encaren les explotacions agràries. Pensar que la construcció  i el que en depèn  resucitaran és un autoengany suïcida.

És evident que hi ha nous perills com  les negociacions d’un nou acord amb el Marroc que  preveu la liberalització progressiva de quasi totes les hortalisses i fruites que són competència de les nostres   I també alguns vells com la concentració de la demanda en unes poques empreses.

Hem de tractar d’influir en els àmbits polítics per a afrontar problemes com els anteriors i els dels robatoris a fi de canviar les normes perquè siguen efectives. Pense que un requisit importantíssim és  que les organitzacions professionals i empresarials del poble siguen independents políticament per a defensar els interessos generals, d’una altra manera s’instrumentalitzen per a interessos particulars en prejudici de tots.

De totes maneres, el més important és que ara més que mai  l’activitat agrícola  exigeix  millores en l’organització social, en la gestió econòmica, comercial i tecnològica. Hi ha espai per  a aprofitar les tecnologies de la informació i  la comunicació  aplicant-les a la producció i a la comercialització. Tenim recursos de capital humà, hi ha coneixements i experiències profitoses.

Anant als fets i als exemples reals  sense anar lluny ací al costat, la innovació, l’organització i la comercialització d’algunes zones vinícoles valencianes han mostrat que poden amillorar les coses.  Un poc més lluny   tenim el cas  de zones de Lleida on s’han combinat activitats industrials i comercials de base agrícola amb molt d’èxit ( com també a Navarra). Anant ja lluny tenim Israel i Holanda. N’hauríem d’aprendre necessàriament, no tenim altra alternativa. Hem de buscar nous espais comercials i productius basats en un un marqueting de qualitat, en les noves tendències  i en l’eficiència productiva. N’espere un debat i   aquest  seria el format pertinent.

Adrià Girbés
Economista

L’equip de govern ha presentat la seua proposta Reglament Orgànic Municipal, reglament obligatori per a municipis de més de 20.000 habitants, que d’ara endavant regularà aspectes bàsics de la vida democràtica d’Algemesí. Aquesta proposta estableix en el seu article 1 tres grans objectius pels quals es dicta aquest. Els objectius d’aquest reglament són:

En primer lloc, per a “regular l’organització i el règim de funcionament dels òrgans de govern i de l’administració d’este municipi”.

En segon lloc, s’indica, per a recollir els “drets dels veïns i de les veïnes davant l’Ajuntament així com les figures jurídiques necessàries per a potenciar la participació dels veïns i de les veïnes en la vida pública local.”.

I en tercer lloc, dicta perquè “en compliment de l’objectiu corporatiu de potenciar l’ús de les noves tecnologies com a mitjà per possibilitar la participació ciutadana, es regula el funcionament global corporatiu per mitjans electrònics, telemàtics i informàtics”.

És dedica el Títol V a aquests dos darrers objectius, explicitant els drets i deures dels veïns i veïnes en l’article 90, la figura del síndic t’atenció ciutadana en el 91, i la participació en l’article 92.

La resta de 89 articles es dediquen tots ells al primer objectiu a l’organització del funcionament de l’Ajuntament. Som del parer que aquesta qüestió quede clara, però no deixa de ser de ser significatiu que alguns d’aquests articles hagen estat molt treballats, tal i com passa en l’article 60 dedicat a regular els debats i la participació al plenari,i d’altres no. La funció “sordina” de les crítiques a l’equip de govern que s’entreveu entre línies del treballat article 60 -3 i 2 minuts per grup per a debatre temes importants- contrasta amb l’escàs interés que han merescut per part dels proponents els importants articles  90 i 92 que són manifestament millorables. És evident que no es pot posar portes al camp, i que el propi reglament deixa moltes possibilitats obertes per tal que l’oposició puga portar les seus crítiques i aportacions a aquesta institució.

El que sí que resulta preocupant, però, és l’escàs interés que ha suscitant entre els polítics que han redactat o encomanat aquesta redacció el reflexionar sobre els drets i deures dels veïns i sobre els mecanismes de participació d’aquest. En el cas de l’article 90, per exemple, aquest es dedica pràcticament a reproduir l’article 18 de la Llei 7/1985. Considerem que és obligació nostra dur un profunda reflexió sobre com concretem els drets i deures de les persones que ens han votat. No està mal que ens centrem en millorar el funcionament intern, però si no mirem pel bé dels nostres veïns aquest gest potser interpretat com una “mirar-se el melic”. Més Algemesí que sempre ha tingut com a estendard la defensa de la participació considera que allò més important d’aquest document és el capítol V i que aquest deuria ser fruït d’una reflexió i treball més profund i fet per més persones.

Pensem que hem perdut una oportunitat d’or de fer una política realment participativa i democràtica. No té massa sentit que parlem dels drets i deures dels veïns sols 21 veïns i veïnes. Caldria haver encetat un procés de consulta a la ciutadania i a les associacions per tal de recollir opinions i inquietuds al respecte, però aquest treball no s’ha fet. És tot un contrasentit que l’article 92 el dediquem a la participació sense haver deixat participar a la ciutadania. Això és d’una incoherència total. Com se sol dir, el moviment es demostra caminant, i en aquest cas no l’hem demostrat. Lamentem profundament que els responsables polítics de l’Ajuntament d’Algemesí hagem deixat passar aquesta oportunitat d’acostar la política a la gent i la gent a la política.

És per això que Més Algemesí presentarà demà una esmena d’addició per tal d’afegir 17 drets, deures o propostes de participació a un Reglament que considera que poc treballat i elaborat en el seu Títol V. Entre d’altres coses reclamen que s’afegisca:

• El dret que tenen els ciutadans a tenir coneixement de els actes de Plenari o Junta de Govern (tal com sí poden fer els ciutadans d’Alzira, per exemple)
• El dret a uns mitjans d’informació municipals plurals i objectius, a tenir informació de primera mà sobre l’economia municipal (pressupostos, deutes, principals despeses…).
• Que es contemple la participació en l’elaboració dels pressupostos.
• Que es reculla la necessitat d’elaborar un Reglament Municipal sobre Consultes Popular i Participació Ciutadana.

No obstant això, i amb independència de presentar aquesta esmena Més Algemesí és del parer d’ajornar un mes l’aprovació d’aquest Reglament i obrir la possibilitat a que la ciutadania i les associacions ens facen arribar les seues reflexions i inquietuds. De totes formes valorem com a molt positiu el fet que l’equip de govern haja estat obert a algunes de els observacions i aportacions que hem fet l’oposició i que la Comissió Informativa fos, en aquest tema, un lloc de debat i modificació de la proposta presentada.

Després del rotund fracàs de l’equip de govern en la venda de places del pàrquing municipal, la situació econòmica de l’Ajuntament d’Algemesí passa a ser ben delicada. Des de Més Algemesí entenem que sempre cal donar informació a la ciutadania, i especialment quan es produeixen situacions adverses en la política local. En aquest sentit, i a més a més de demandar més informació al Senyor Alcalde en el següent plenari com a grup municipal, demà dilluns explicarem en assemblea participativa, i oberta a tots els ciutadans, el que suposa aquest gran problema al poble d’Algemesí.

L’assemblea oberta i participativa tindrà lloc demà dilluns a les 19:30h en el Saló d’Actes del Casino d’Algemesí.

Més Algemesí emplaça públicament a l’equip de govern de l’Ajuntament d’Algemesí a que aclarisca immediatament quines mesures econòmiques urgents pensa adoptar per pal·liar el fort cop econòmic que suposa la no venda de les places de pàrquing en aquesta primera subhasta. Recordem que estava pressupostat que de la venda s’obtingueren 959.997,74€. Segons els pressupostos, aquests anaven destinats a les següents partides

• 100.000,00€€a reposicions de vies públiques (arreglar carrers)
• 100.000,00€ a reposicions i inversions en camins rurals
• 183.025,09€ als projecte del Mercat (a la part d’urbanització)
• 576.972,65€ al Centre Polivalent.

Tal i com deixava ben clar l’informe d’intervenció que acompanyava als pressupostos aquests diners:

“…no estarán disponibles hasta el momento que los contratos correspondientes sean formalizados. Las aplicaciones  presupuestarias a las que afecten estarán disponibles única y exclusivamente por la parte no financiada con financiación afectada.”

Això implica que a hores d’ara no hi ha diners per arreglar cap carrer ni cap camí rural. L’equip de govern no podrà fer front a les obligacions bàsiques que per llei ha de fer front qualsevol ajuntament. Considerem totalment imprudent i temerari haver vinculat aquestes partides a la venda d’unes places que no se sabia si s’anaven a vendre. No oblidem que açò no és la primera vegada que passa, ja que l’any passat ja es va preveure obtenir 600.000 euros amb la venda de 10 parcel·les i no es va vendre cap. La política d’improvisació i descontrol que duu endavant aquest equip de govern està duent males conseqüències per al poble.

Però no sols això. L’estrepitós fracàs d’aquesta subhasta afectarà també a “projectes estrella”, donat que d’aquesta venda depenia la part municipal a aportar a l’obra del Centre Polivalent. De fet la intervenció d’aquest Ajuntament en el seu informe ja indica que mentre no es venguen les places aquest crèdit no estarà disponible i que “Por tanto, se incumple el compromiso de financiación  de carácter plurianual de la obra denominada “Edificio Polivalente Verge de la Salut”. La política temerària d’aquest Ajuntament ens ha portat a incomplir un compromís que havia adquirit amb els fons FEDER. Emplacem públicament a la màxima autoritat a que done la cara i explique clarament a la ciutadania en quina situació es queda aquesta obra. Segons ens han informat els tècnics, aquesta obra ha d’estar acabada i en funcionament a finals de 2012, cosa que ara dubtem. La nostra preocupació, però, es que aquest fracàs no afecte al dia a dia de l’Ajuntament. Reclamem de l’equip de govern un pronunciament clar i inequívoc sobre que no es detrauran diners de serveis bàsics per a la ciutadania com són benestar social, esports, educació, promoció de la salut… per tal de concloure un altre projecte megalòman i innecessari d’aquest govern. A més a més, pensem que l’Alcalde hauria d’obrir un torn de consultes i negociació amb tota l’oposició per explicar la situació que s’ha creat, estudiar les possibles alternatives en relació a aquesta obra que costarà més de 5 milions (2 d’ells de els arques municipals) i consensuar una eixida.

No obstant això, el que més ens preocupa és saber com i amb quins diners es van a fer front als 193.025,09€ que l’Ajuntament ha de posar per a l’obra del Mercat. Resulta paradoxal que d’aquests diners sols estiguen disponibles 10.000€¸ i que per tant fins i tot aquesta hecatombe de subhasta puga afectar al mateix projecte. La resta, tal i com indica intervenció, no estan disponibles per no haver-se venut les places. No estan disponibles però sí estan gastats. Més Algemesí mostra la seua preocupació per si aquesta no disponibilitat pot influir en el fet que l’empresa emeta o no el certificat de final d’obra, ja que es podria negar de no  haver-se abonat la totalitat del pactat. Considerem urgent tots aquests aclariments, especialment com es van a pagar aquests diners del Mercat, diners que tornem a insistir no es poden llevar als serveis bàsics

Es desemmascara així quatre anys de mentides i pressa del pèl als ciutadans. Hem enderrocat un Mercat que teníem per no tindre’n cap. El projecte estrella d’un “Mercat a peu pla” ha resultat un gran engany. A més a més, el “no-Mercat” ens costarà de la butxaca, ara per ara, més de 180.000€ que no tenim. Nou engany. Per tot això reclamen en primer lloc informació i en segon lloc que es depuren responsabilitats polítiques.

Ahir conclogué el termini per demanar participar en la subhasta de les places de garatge que han eixit a la venda (106), a la qual tan sols es presentaren dues sol•licituds, segons ens han informat fonts municipals. Hui s’ha reunit la comissió baremadora i les ha desestimades les dues per no reunir el requisit de zona exigible. Així doncs, ara per ara no s’ha venut CAP PLAÇA de les que estava previstes. El poble d’Algemesí ha donat clarament l’esquena a aquest projecte megalòman de l’actual corporació popular. L’actual equip de govern ha actuat irresponsablement i negligentment aprovant en setembre de 2009, ja explotada la bombolla immobiliària i en plena crisi, la construcció d’un pàrquing que no demanava la ciutadania i que ha costat 5,6 milions als contribuents valencians. No sols tenim un pàrquing sense entrada, sinó a més sense cotxes.

Aquesta irresponsabilitat, però, no és exclusiva del govern local, sinó que és compartida amb el govern valencià. Que la Conselleria consentisca en 2010 la construcció d’un pàrquing de 5,6 milions d’euros, un pàrquing que tal i com està concebut és clarament innecessari, és una irresponsabilitat política. A més a més, és un clar exemple de la política del malbaratament dels recursos públics en favor dels interessos de partit que ha desenvolupat el govern autonòmic popular. La suma de tants i tants projectes megalòmans com aquest, que tants polítics del Partit Popular han dut a terme, ha situat a la nostra comunitat autònoma en fallida econòmica real i ha provocat l’atac brutal a l’estat social i la pujada d’impostos.

El fet de no vendre cap plaça, quan suposadament ens l’anaven a llevar de les mans i anava a resoldre un problema d’aparcament, demostra que els actuals responsables es troben totalment incapacitats per conduir el destí d’Algemesí. Açò representa un fort i clar revés a la política populista de l’actual equip de govern que queda totalment deslegitimat políticament i moralment per continuar al capdavant de l’Ajuntament. El partit popular ha soterrat 5,6 milions d’euros al mig del poble, 5,6 milions d’euros que haurien d’haver estat emprats en projectes socials i beneficiosos per al conjunt de la ciutadania. El “magnífic negoci” per a les arques municipals no s’ha produït. Dels 2 milions que es podien haver  obtingut per la venda d’una planta de pàrquing que ha costat 2,8 milions de construir (5,6 les dues plantes) s’ha convertit en un ingrés de zero euros. Tot això sense entrar a valorar la difícil situació en que es queden les finances locals que tenien previst ingressar quasi un milió d’euros per la venda. Algemesí es queda sense diners per a reparació de camins rurals, de les vies públiques urbanes, per a la pròpia urbanització de la plaça i sobretot per acabar una altra obra megalòman, el Centre Polivalent que només es podien acabar si es venien les places. Igualment això posa en perill la concessió de la segona planta del pàrquing, ja que l’empresa que se la quede ha de fer-se càrrec del manteniment de la totalitat del pàrquing, cosa que fa que siga pràcticament impossible treure-li rendiment a la concessió. Tot això sense tindre en compte com interpretaran les empreses interessades que els propis veïns de la zona no tinguen cap interés en quedar-se-les.

El deliri irreal d’un equip de govern desorientat que no toca de peus a terra s’ha topat de cara amb la crua i dura realitat de la crisi. Malgrat que tothom els va advertir que no era el moment de construir el pàrquing en plena crisi els polítics populars no han volgut fer cas i ara els valencians en general, i els algemesinencs en particular pagarem el seu error. L’actual Alcalde d’Algemesí i el seu equip de govern han balafiat recursos públics, han pensat únicament en els seus interessos partidistes i no en el bé del poble i han posat les finances municipals en una situació crítica i insostenible. Donat el rotund fracàs d’aquesta operació política, i donat que els veïns de la zona i el poble en general ha desautoritzat a la màxima autoritat, MÉS ALGEMESÍ demana –per primera vegada- la dimissió de l’actual Alcalde i sol•licita al grup popular que encete una ronda de conversacions per reconduir la situació i treure a Algemesí de la situació actual.

Més Algemesí, considera totalment inacceptable la possibilitat, apareguda en la premsa, sobre que el consistori baralla la possibilitat d’obrir el pàrquing amb una única rampa per a entrar i eixir, ja que això pot tenir conseqüències negatives per a tots i dubtem que s’adequa a la legislació vigent per a un pàrquing d’aquestes dimensions. Aquest episodi és un més de l’esperpèntica història d’aquesta obra. Que quinze mesos després d’haver començat l’obra encara no tinguem clar on va la rampa sols té un responsable: l’Ajuntament d’Algemesí.

La ciutadania ha de saber que l’acord plenari de 30 de setembre de 2009 pel qual s’aprova l’acord de gestió i execució de les obres del Pàrquing estableixen en el seu punt Cinqué que l’Ajuntament és l’Administració Promotora. Aquest acord lliga de mans i peus totalment a l’Ajuntament. De fet en el seu punt Quart  l’Ajuntament es compromet a:

És única i exclusivament l’Ajuntament, i en concret l’equip de govern, l’únic responsable de la situació creada. No és ni la Conselleria ni l’empresa constructora. És una irresponsabilitat per part de l’actual equip de govern, que des de setembre de 2009 deuria haver tingut el tema tancat no haver-ho fet abans i haver deixat continuar l’obra fins aquest punt crític. L’Ajuntament deuria, o haver arribat a un acord, o haver variat el projecte per ubicar la rampa en un altre lloc.

Les informacions que ens arriben són contradictòries ja que l’Ajuntament parla que el tema està resolt, però la Conselleria parla d’una demora de dos mesos. No sabem si hi ha un acord, però ara per ara cap la possibilitat que l’Ajuntament recepcione un obra que no s’adequarà a la declaració d’obra nova, la qual contempla l’existència de dues rampes. Quan Conselleria done per finalitzada l’obra –amb rampa o no- l’Ajuntament haurà de fer-se càrrec de tot. No oblidem que en el seu punt Segon l’acord abans esmentat contempla que fins i tot en cas que l’Ajuntament no signara l’acta de cessió aquesta seria remesa a l’Ajuntament i en el termini de tres mesos a partir de la seua obertura es donaria per rebuda. En pocs mesos l’Ajuntament serà el propietari del pàrquing i tindrà, per l’acord signat, totes les responsabilitats patrimonials.

No obstant això el que més ens preocupa són l’incert panorama que s’obri amb una obra de 5’5 milions d’euros pràcticament conclosa i on tot deuria d’estar clar. Les nostres inquietuds són:

1. Que d’entrada cabria la possibilitat, de no construir-se la segona rampa, que els Serveis d’Urbanisme informarien negativament per no ajustar-se l’obra al projecte i això podria afectar a la llicència d’ocupació i a la inscripció de l’obra nova. Es crea doncs una situació d’incertesa jurídica que està per veure com es resoldrà, ja que podríem tenir conclosa l’obra però sense poder utilitzar.
2. El problema del finançament. En cas que s’arribe a un acord, el problema greu serà qui finança el cost d’eliminació del cablejat. Òbviament Iberdrola no ho va a fer. La Conselleria, per la seua banda, no ho té pressupostat. Aquesta obra, donada la dimensió del centre de transformació serà prou costosa i Més Algemesí no està disposat a que unes arques públiques tan buides hagen de fer-se càrrec d’un error que es fa en un obra innecessària i personalista.
3. Que amb  sols una rampa el pàrquing es devaluarà. Si els 5’5 milions que ha pagat Conselleria es converteixen, segons la taxació de l’arquitecte municipal, en 4 milions a preu de mercat, amb una única rampa encara seria menys.
4. La incertesa que açò general per als que hagen decidit participar en la subhasta. Qui participe no sap, a hores d’ara, si va a adquirir una plaça en un pàrquing amb una o dues rampes. Aquesta qüestió ha de restar clara abans de procedir a cap venda de plaça perquè de recepcionar-se l’obra i passar a ser propietat municipal i, posteriorment propietat particular -les places venudes-, seria la comunitat de propietaris –Ajuntament i particulars- les que deurien fer-se càrrec de les obres de millora que es feren després, incloent la rampa.
5. Igualment aquest punt hauria d’estar clar abans d’adjudicar la concessió del pàrquing en rotació per evitar demandes de l’adjudicatària. De fet dubtem que am una rampa el pàrquing puga ser un pàrquing amb rotació.

Per tot això, Més Algemesí ha presentat quinze preguntes per escrit per tal que l’Ajuntament ens facilite el més immediatament possible, o, en el seu defecte en el plenari, tota la informació possible així com una còpia, si existeix, de l’acord amb Iberdrola.

Tot això sense prejudici de denunciar la manera improvisada, temerària i irresponsable amb que ha actuat l’actual equip de govern en un projecte improvisat i ple de mentides, i enganys. Per un altra banda advertim també que ens oposarem a qualsevol solució que implique qualsevol tipus de despesa extra per a l’Ajuntament o per als futurs propietaris de les places.

CreativeJS for non-coders from Seb Lee-Delisle on Vimeo.

Hace unos meses apareció jsfiddle.net. Era una web que permitía publicar pruebas o demostraciones de código de aplicaciones web separando el HTML, el CSS y el código Javascript y mostrando el resultado. Ha resultado ser más que útil y su uso es habitual. SQL Fiddle es una nueva herramienta para desarrolladores de bases de datos que necesiten probar consultas SQL online. En este caso cuenta con una sección para el lenguaje de definición DDL y otra para la consulta SQL, mostrando los resultados en una tabla. Funciona con MSSQL, MySQL, Oracle y PostgreSQL. Interesante para mostrar conceptos de lenguaje o para aprender...

John Resig: JavaScript as a First Language. El principal responsable de jQuery, que actualmente colabora con la Khan Academy que ofrece formación gratuita de infinidad de temas a través del vídeo, trata la posibilidad de enseñar JavaScript como lenguaje inicial para introducir a alumnos sin experiencia en la programación. Comenta las ventajas de aprovechar el lenguaje pero, sobre todo, de los problemas que el lenguaje arrastra y que pueden suponer obstáculos que habría que evitar a la hora de preparar el contenido.